Llarena reclama explicacions a Montoro
El jutge del Tribunal Suprem demana al ministre d'Hisenda que expliqui les seves declaracions negant que el procés es financés amb diners públics
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en un ple del Congrés / Fernando Alvarado (EFE)
Madrid
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena vol que Cristóbal Montoro expliqui i defensi les seves paraules, en què assegurava que el Procés independentista no es va finançar amb els diners públics de la Generalitat que controlava ell en aquest moment. El magistrat ha enviat una requisitòria al Ministeri d'Hisenda perquè aporti proves del que diu, ja que aquesta afirmació xoca amb el que asseguren els investigadors de la Guàrdia Civil, que creuen que sí es van comprometre fons públics.
El jutge posa en marxa aquesta diligència en el marc de la investigació sobre el possible ús de fons públics per part del Govern destituït de Carles Puigdemont en l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, un possible delicte de malversació de cabals públics pel qual han estat processats catorze dels imputats. En els seus últims informes, la Guàrdia Civil quantifica aquesta despesa en 1.602.001,57 euros la despesa pública en el referèndum, entre campanyes, publicitat, meses electorals, censos i observadors internacionals.
En diverses declaracions, l'última en una entrevista al diari El Mundo, el ministre d'Hisenda ha defensat que, sota el seu control, la Generalitat no ha invertit ni un euro públic al Procés, cosa que han repetit aquests dies davant el jutge Llarena diversos dels imputats però que contradiu el que afirmen els investigadors de la Guàrdia Civil en els seus informes remesos al Tribunal Suprem.
El jutge vol que el departament que dirigeix Montoro expliqui i provi les seves paraules i ha remès un escrit a Hisenda perquè informi "com més aviat possible sobre el suport objectiu concret de les seves declaracions", unes declaracions que segons el jutge "contradiuen les fonts de prova que figuren en la instrucció de la causa ".
El jutge, de fet, es fa ressò de les declaracions de diversos imputats aquests dies en què negaven l'existència de malversació de cabals públics basant-se "en unes declaracions del ministre d'Hisenda en què suposadament s'expressa la certesa d'una absència de despesa públic en l'organització de la votació celebrada a Catalunya l'1 d'octubre de 2017, el que contradiu les fonts de prova recollida en aquesta instrucció ".
