Sociedad

L'ONU investiga el CIE de la Zona Franca per haver-hi tancat 8 menors

El comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides estudia 8 denúncies presentades des de Barcelona, de menors africans que han estat retinguts al CIE. Espanya és el país amb més denúncies presentades al Comitè entre els estats democràtics on no hi ha cap conflicte.

Imatge de la porta exterior i la interior del CIE de la Zona Franca de Barcelona / Pol Solà ACN

Barcelona

El Comitè dels Drets dels Nens està analitzant 39 casos de possibles vulneracions de drets dels infants arreu del món presentades per advocats i lletrats de països democràtics i en pau. Ho explica la mateixa ONU, en un document al qual ha tingut accés SER Catalunya. El 70% dels casos afecten a Espanya, darrere hi ha Dinamarca, amb 5 expedients. Aquí la pràctica majoria són deportacions en calent fetes a Ceuta i Melilla o menors que han acabat tancats en Centres d'Internament d'Estrangers. D'aquests, 8 apunten directament el CIE de la Zona Franca. Un és del 2016, 6 daten de l'any passat i ja s'ha registrat un cas aquest 2018. De fet, un dels casos investigats ja el va avançar aquesta redacció.

La majoria són adolescents africans, que van indocumentats o amb fotocòpies dels passaports i que no sempre diuen que són menors.  Acaben al CIE perquè no s'accepta la documentació que porten i perquè les proves fetes pels metges els classifiquen com a majors d'edat. Fins que no tramiten nous passaports o certificats de naixement a través dels consolats, no marxen d'aquests centres. En altres casos en surten perquè compleixen els 60 dies d'internament i no poden ser deportats, o directament, perquè l'ONU ha demanat a Espanya que els deixi en llibertat.

Això li va passar a l'Ouattara Akais Aboubak, vingut de Costa d'Ivori. Ara viu en un centre de menors de la Generalitat, després d'estar-se tot el febrer tancat a la Zona Franca. L'ONG Cepaim el va atendre a la sortida. En Mané Atade, el director de l'entitat, apunta que "de cada 10 casos d'interns que els arriben després d'abandonar el CIE, un sol ser menor". Els donen atenció psicològica, i sobretot els ajuden a tramitar els papers. "Contactem amb la família, i ens envien una captura del document de naixement o algún document que demostra que és menor d'edat. És un primer pas perquè després el procés vagi més ràpid. El consolat necessita aquests documents que són al país d'orígen".

Des de la Policia Nacional no neguen que s'hagin trobat aquestes situacions. Insisteixen que quan hi ha un possible menor al centre d'internament apliquen els protocols existents, que consisteixen en fer-los les proves d'edat, ordenades pel jutge o el fiscal.

Fonts de la defensa de tots aquests menors creuen que la policia i el jutge del CIE s'hauria de posar en contacte amb els consolats dels països d'origen i demanar-los la documentació oficial abans de tancar-los al Centre d'Internament d'Estrangers, especialment quan tenen còpies de documents oficials. Retenir menors en centres per adults no només vulnera els drets humans i els dels infants sinó que també és il·legal segons la llei d'estrangeria de l'Estat.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00