Augmenta l'interès per la colza
Els agricultors catalans cada vegada la planten més pels ajuts europeus i pel seu preu de mercat
Wikimedia Commons
Barcelona
L'any que més va créixer la superfície de camps de colza a Catalunya va ser el 2015, el primer any d'aplicació de la nova Política Agrària Comunitària. Es va passar de 8.000 hectàrees, a gairebé 15.000. Segons Ramon Augé, coordinador d'Unió de Pagesos a la Segarra, “l'interès per la colza s'explica perquè aquesta nova política europea els obliga a combinar més d'un conreu o tres, en funció de les hectàrees que tinguin, per tal de poder cobrar els ajuts”. També ha incrementat el conreu de pèsols.
Aquest any, segons dades provisionals d’Unió de Pagesos, hi ha unes 10.000 hectàrees de colza. Una tercera part estan a Girona, “on s'ha canviat molt gira-sol per colza perquè el seu preu de mercat és superior”, explica Augé.
Una altra avantatge d'aquest cultiu que es fa servir únicament per a alimentació animal, és que és més resistent, evita algunes males herbes i enriqueix el sòl. “Les males herbes que afecten la colza no afecten el cereal i a l’inrevés”.
I el que explica que algunes primaveres hi hagi més camps grocs que altres, és si plou o no quan es sembra, al setembre. Si no plou, no creix bé i no fa flor.
