Només vuit dels 85 detinguts en narcopisos al Raval han entrat a presó

Barcelona

Es tracta de dades judicials des de l’any passat i fins el mes de maig d’enguany a les quals ha tingut accés SER Catalunya i que posen sobre la taula la problemàtica de fons que hi ha en la lluita contra aquest fenomen. Un dels motius és que els traficants tenen molt poca quantitat de droga als pisos, precisament per evitar entrar entre reixes.

Els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona estan fent des que va començar aquest any dos operatius a la setmana per desmantellar un narcopis del Raval. Els veïns s'han convertit en un element clau per descobrir aquests habitatges i la policia recull el guant i actua, tal i com descriu el cap dels Mossos a Ciutat Vella, Toni Sànchez: “Els veïns, amb la seva desesperació, ens informen de tot allò que tenen a prop de casa seva. Som molt sensibles a totes les seves preocupacions”.

La feina intensa de seguiments, les entrades i les detencions topen sovint amb el mur judicial. I un dels motius és que els traficants ho saben i cada cop tenen menys quantitat de droga. A més, alguns d'aquests punts s'estan convertint en una perillosa alternativa a les sales de venopunció controlada. L'intendent Sànchez ha explicat que estan trobant molts toxicòmans dins dels pisos. En dues entrades en dos pisos del Raval van trobar 16 i 26 persones respectivament a l'interior comprant o consumint droga.

Les xarxes que mouen la droga al Raval tenen repartida la feina: uns localitzen els pisos buits i els ocupen. Uns altres hi venen la droga; sobretot cocaïna i heroïna. Hi posen persones amb dependència a les drogues, el que també rebaixa una futura responsabilitat penal, segons ha explicat a SER Catalunya, Benito Granados, cap de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella: “Qui està fent la venda té el perfil d’una persona addicta que, a nivell de condemna o de pena, està afavorida, té pocs antecedents però són consumidores i les penes del tràfic que parlem són baixes i l’impacte penal és petit”.

La droga que compren és molt barata. Poden aconseguir dosis per només 10 euros, droga, molt adulterada. Com que té poca substància, necessiten prendre'n més i per això han de pujar més sovint als narcopisos.

Una de les novetats judicials en la lluita contra aquest fenomen és que estan aconseguint precintes preventius de manera que si les xarxes intenten reocupar aquests pisos, els poden imputar un delicte de trencament de mesura judicial. Tant els Mossos com la Guàrdia Urbana han posat en marxa en paral·lel l'operatiu Ribot per posar més agents al carrer i reduir la sensació d'inseguretat i els delictes que s'associen als narcopisos. Granados explica que alguns toxicòmans roben per aconseguir diners per drogar-se.

Els veïns d'altres barris com el Gòtic temen que els narcopisos acabin estenent-se des del Raval com una taca d'oli. El cap dels Mossos a Ciutat Vella ho nega i, de fet, diu que la seva missió és evitar-ho.

Els Mossos ja investiguen a un nivell superior la xarxa que hi ha darrera d'aquests narcopisos i des de la Guàrdia Urbana han demanat també que “altres cossos policials amb capacitats d’investigació més amplies” es lluiti contra l'entrada de la droga a la ciutat de Barcelona, sigui per mar o en avió. “Si hi ha la detenció d’alguna persona important que entri a la presó podria tenir un impacte important perquè enviaríem un missatge més potent”.

Ningú gosa aventurar quants narcopisos hi ha al Raval actualment, ni quants habitatges buits es poden acabar convertint en un nou focus de tràfic, marginalitat, inseguretat i malestar pels veïns. La solució, reconeixen, és lluny encara però creuen que han afinat més les tècniques del que tenien ara fa un any quan el problema començava a desmuntar.

Precisament avui tant l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com el conseller d'Interior, Miquel Buch, li han traslladat personalment a la jutge degana Mercedes Caso la necessitat de buscar noves fórmules per aconseguir acabar amb aquest problema, que afecta a més la seguretat ciutadana a Ciutat Vella.