El canvi climàtic i els submarinistes castiguen el Cap de Creus i les Medes

Girona

Els investigadors han pentinat el fons marí d'aquests dos parcs naturals fixant-se en determinades espècies i espais que són indicadores de problemes com el canvi climàtic (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, garotes, algues i coves) o la sobrefreqüentació de submarinistes.

En el cas del submarinisme, a les Medes, s'han inspeccionat els 12 punts de fondeig que hi ha i s'observa que els impactes són majors en les zones que permeten més presència de practicants d'aquest esport.

Els briozous (invertebrats) pateixen mortalitats superiors en l’època de l’any amb més presència de submarinistes encara que també hi contribueixen les altes temperatures i les algues filamentoses (hi va haver un episodi molt fort entre maig i setembre per la combinació d’altes temperatures i molts nutrients al mar).

També hi ha impactes pel fregament de les aletes i pel que es toca o es respira. Bernat Hereu (Universitat de Barcelona), màxim responsable de l'equip d'investigadors que ha fet l'estudi, diu que han arribat a trobar acumulació d'aire respirat pels submarinistes a dins de les coves, on les parts baixes estan molt més erosionades.

L'estudi –que es seguirà fent fins el 2020- és un dels que determinarà si la quota de submarinistes que poden anar a les medes -que supera els 60.000 a l'any- pot créixer o ha de disminuir.

Gorgònies

En el cas de les gorgònies, el principal impacte és degut al canvi climàtic i la presència d'algues filamentoses. Al Cap de Creus, l'impacte sobre la gorgònia vermella oscil·la entre el 30 i el 50% i és més gran a la zona sud. A les Medes, el percentatge de gorgònia morta és del 20% però en alguns punts s'enfila fins al 75% (Medallot, Guix, Carall Bernat o Cap Castell).

També està patint el corall vermell. Al Cap de Creus se'n troba a partir de 25 metres però, sobretot, a partir de 35 i, en molts casos, a dins d'esquerdes de la roca.

A les Medes se’n troba a menor fondària perquè la zona també és menys fonda i hi ha coves i perquè la prohibició aquí ha permès que hi hagi colònies en llocs més visibles. Però no tenen la dimensió que haurien de tenir després de més de 30 anys de protecció.

L’informe també constata que a la majoria de zones inspeccionades hi ha moltes garotes i el motiu és que no hi ha prou depredadors; peixos. I si hi ha més garotes hi ha menys algues.