Investigaran si es van fer crides massives a les xarxes per protegir els locals l'1-O
Ho ha ordenat, a petició de la fiscalia, la magistrada que investiga les càrregues policials a Girona.
Els advocats voluntaris ha presentat recurs perquè creuen que la diligència va "dirigida a criminalitzar les víctimes"
Girona
La titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Girona ha ordenat als Mossos d'Esquadra recopilar informació de les xarxes socials per investigar si es van fer convocatòries a la ciutadania a anar als punts de votació "per impedir i/o dificultar el tancament dels locals i quines eren les consignes”.
Els advocats Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona que exerceixen l'acusació popular i van promoure la querella interposada pels ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis pels delictes de tortures i lesions creuen que és una decisió “improcedent” i recorden que la causa no està oberta per determinar si hi havia gent als locals, sinó per investigar l’actuació policial, els agents que hi van participar i els comandaments que ho van ordenar.
Per tot això, ja han presentat recurs. Al·leguen que "la jutjadora, a instàncies d'una fiscalia clarament polititzada acorda una prova que no té res a veure amb l'objecte del procediment i que va exclusivament dirigida a intentar criminalitzar a les víctimes", recull el recurs.
En el mateix text, els advocats recorden que la investigació sobre l'actuació de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil l'1 d'octubre ha estat, fins i tot, "reiteradament interessada" per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.
Afegeixen que "no és admissible practicar diligències d'investigació de caràcter prospectiu dirigides a la recerca d'irregularitats" que no es van concretar en el moment d'interposar la querella com la que ara s'encarrega als Mossos d'Esquadra.
Albert Carreras és portaveu del grup d'advocats volunatris pel Dret de Defensa:
