Martes, 01 de Diciembre de 2020

Otras localidades

La Generalitat es planteja allotjar refugiats en locals de l'Església i residències escolars

El 95% de les places que havien obert aquest any ja estan plenes. Només queden un centenar d'allotjaments, i estan estudiant fer servir centres educatius i locals de l'esglèsia perquè calculen que en queden 4.000 solicitants d'asil més per arribar.

Un camp de refugiats a la província siriana de Hasakeh

Un camp de refugiats a la província siriana de Hasakeh / Getty Images

Fa dos anys a Catalunya hi havia 28 places per refugiats en tres ciutats. Ara n'hi ha 1.700 escampades en 30 municipis diferents. Però, tot i això, no és suficient. El govern català estima que aquest any es tornarà a duplicar l'arribada de solicitants d'asil i que la majoria necessitaran un pis de l'administració per no quedar-se al carrer.Si l'any passat van ser 3.000 solicitants d'asil atesos a Catalunya, calculen que a finals d'aquest 2018 n'hauran arribat 6.000.

La prioritat és, sens subte, atendre la demanda de l'estiu. El president Quim Torra va anunciar que hi havia 1.800 espais habilitats per acollir refugiats a Catalunya. Barcelona, que està saturada, assegura que no saben res de res. "Volem saber on són aquests espais", afirma Ignasi Calbó, responsable del pla d'acollida municipal. Oriol Amorós, secretari general d'immigració de la Generalitat, confirma a Ser Catalunya que estan buscant "equipaments residencials educatius que tenen un baix ús a l'estiu, equipaments socials i molts equipaments que cedeix l'Església", com algún convent, per exemple. Un altre de les opcions hauria estat l'antiga escola de seguretat dels Mossos. Un espai, però, que hauria quedat descartat perquè no està ben connectat.

Barcelona, col·lapsada

L'ajuntament de Barcelona és on arriben la majoria d'immigrants que busquen asil. El govern municipal està pagant 230 pensions cada nit per a refugiats, perquè no té on posar-los. El responsable de Barcelona Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, diu que s'estan quedant sense pressupost, que no poden acollir a tothom i demana diners a la Generalitat, que diu que només estan posant mig milió d'euros que tenen de fons europeus.

Barcelona, a més, diu no el govern català no els ha comunicat cap ampliació de places. Vista l'emergència, proposen que es traslladin refugiats en altres ciutats, com Tarragona o Girona, si el govern català no posa més diners sobre la taula.

Amorós recorda que qui hauria de pagar l'atenció als refugiats és l'estat, però assegura que estan fent esforços pressupostaris per evitar que ningú quedi al carrer. Sobre les crítiques de falta de previsió del fenòmen, Amorós explica que ara estan gestionant l'emergència perquè "seria irresponsable haver tingut pisos buits per refugiats sense cap acord amb l'Estat". És el que ha passat amb les més de 4.000 places que fa dos anys oferia la consellera Bassa per acollir refugiats.. "Ens agradaria saber on són aquestes places", retreu Calbó. Segons Amorós, moltes d'elles s'han acabat utilitzant servir per atendre els menors desemparats. Altres, han acabat ocupades per altres col·lectius, o han tornat a l'ús pel que estaven pensades.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?