Llarena suspèn com a diputats Puigdemont, Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Sànchez

Madrid

El jutge que instrueix la causa oberta pel "procés", Pablo Llarena, ha comunicat a la Mesa del Parlament la suspensió de càrrec públic dels cinc diputats catalans que estan en presó preventiva així com de l'expresident Carles Puigdemont, fugit a Alemanya, tot ells processats per rebel·lió.

Ho ha fet en virtut de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que preveu que un cop el processament sigui ferm i es decreti la presó preventiva per un delicte relacionat "amb bandes armades o individus terroristes o rebels", aquell processat que ostenti un càrrec públic quedarà "automàticament suspès" en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó.

Aquesta mesura afecta els cinc diputats autonòmics a la presó (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez), igual que a Puigdemont, però no l'exconseller fugat a Bèlgica, Antoni Comín, que té pendent el seu recurs a l'acte de processament.

Llarena considera "obligat" comunicar al Parlament que els sis diputats processats "han quedat suspesos en les funcions i càrrecs públics que estaven desenvolupant, devent procedir la Mesa a adoptar les mesures precises per a la plena efectivitat a la previsió legal", si bé el jutge no adverteix en el seu escrit la cambra catalana en cas d'incomplir aquest dictamen.

L'instructor explica que la mesura de suspensió és automàtica i deixa al Parlament la possibilitat que els processats suspesos poden ser substituïts temporalment per altres integrants de les seves candidatures.

En el seu acte de conclusió de sumari, el jutge assenyala que l'esmentat article configura "una mesura cautelar de naturalesa pública i extraordinària" que persegueix "preservar l'ordre constitucional".

I afegeix: "Impedint que persones que ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de forma greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, en els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l'acompliment d'una funció publica de risc per a la col·lectivitat quan concorren a més en ells els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat".

Amb tot, recorda que es tracta d'una mesura provisional, que quedaria sense efecte en cas que no se'ls acusés de rebel·lió o quedessin en llibertat provisional, cosa que suposaria la immediata reactivació dels seus drets.

Al respecte, destaca que la suspensió provisional "no pot imposar que els grups parlamentaris en els quals s'integren els processats, hagin de renunciar a la seva majoria parlamentària durant el període de la suspensió dels càrrecs; com tampoc resulta coherent que una suspensió provisional imposi, com a única manera de mantenir la majoria parlamentària, que els suspensos renunciïn definitivament al dret de representar els seus electors".

D'aquesta forma, subratlla que "no existeix impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats, puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures".

L'únic diputat processat per rebel·lió i amb una ordre d'entrada en presó preventiva que es queda fora de la suspensió de càrrec públic és l'exconseller Antoni Comín, fugat a Bèlgica.

Llarena no el suspèn perquè accepta la seva petició -a la qual es va sumar l'exconsellera Meritxell Serret- de deixar sense efecte la fermesa de l'acte de processament quan va al·legar que no va ser tingut per part fins al passat 5 de juny i que, com que no se li havia notificat des d'aleshores l'acte ni rebut tampoc declaració indagatòria, el processament no podia ser ferm per a ell.

Una vegada ja han comparegut en el procediment, Llarena els permet recórrer en reforma i en apel·lació el seu processament.

La suspensió decretada per Llarena pot abocar a un nou conflicte al Constitucional atès que el Parlament disposa d'un article en el seu reglament que regula les causes de suspensió dels seus parlamentaris i el seu president, Roger Torrent, sospesa desoir la decisió del Suprem i no executar la suspensió.

L'article 25.1 diu que diputats poden ser suspesos dels seus drets i deures parlamentaris, previ dictamen motivat de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, si és ferm un acte de processament o d'obertura de judici oral "i el Ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, a causa de la naturalesa dels fets imputats".

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha denunciat  que existeix un interès a 'seguir alterant les majories parlamentàries que van sorgir de les urnes el 21D' amb la suspensió dels diputats sobiranistes encausats per rebel·lió.

Així s'ha expressat poc abans de conèixer-se l'esperada decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de suspendre de càrrec públic als diputats sobiranistes que estan en presó preventiva i als que són a l'estranger processats per un delicte de rebel·lió com a conseqüència de la declaració unilateral d'independència.

'És un tema que competeix al Parlament. Però hi ha un interès a seguir alterant les majories parlamentàries que van sorgir de les urnes el 21D. Veurem què passa, com pot reaccionar el Govern', ha dit Artadi en roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu.

D'aquesta manera, la consellera ha evitat avançar com respondran des del Govern i des dels grups parlamentaris de JxCat i ERC a aquesta decisió, que afecta sis diputats del Parlament.