L'onada creixent de pisos turístics ciutats afecta més les ciutats que limiten amb Barcelona. Segons els ajuntaments de L'Hospitalet, Badalona i Sant Adrià de Besòs, en aquestes tres ciutats s'han atorgat una mica menys de 600 llicències de pisos turístics.
Però després de consultar webs com Airbnb i de donar un cop d'ull a les dades que ofereix la plataforma Datahippo, comprovem que se n'ofereixen més de 1.700. O sigui que, en el cas que tots els que tenen llicència estiguin anunciats a Airbnb, per cada pis turístic amb llicència, n'hi ha tres d'il·legals.
Rubèn Guijarro, regidor d'habitatge a Badalona explica que "els tècnics de disciplina rastregen internet" però diu que "les adreces no són exactes i que és complicat sancionar".
De fet, la competència per inspeccionar i sancionar és de l'ajuntament però molts consistoris es queixen que no tenen recursos ni personal que pugui revisar pàgines web per detectar-los. A Badalona, per exemple, hi ha més de 300 pisos il·legals com a mínim, però només hi ha 5 expedients sancionadors en tràmit.
Però no tots els ajuntaments actuen de la mateixa manera. Ruth Soto, regidora a Sant Adrià de Besòs, assegura que ells només poden inspeccionar a partir de denúncies: "Com sé jo quins Airbnb hi ha? Ens hem de posar nosaltres a mirar webs i a inspeccionar habitatges privats sense cap motivació?", es pregunta.
Pepe Castro, regidor d'habitatge a l’Hospitalet és un dels més crítics a l'hora de reclamar millors eines per combatre el problema. Diu que tenen la competència però que sense recursos, poc hi poden fer, que necessiten que "la Generalitat doni més recursos, perquè el de l'habitatge, és un gran problema de país".
De moment, tant ajuntaments com veïns, coincideixen els pisos turístics encara no són un problema per la convivència com passa a alguns barris de Barcelona. Però tot i això, sí que accepten que han crescut molt, també els il·legals, i que cal trobar la manera de lluitar-hi amb eficàcia. A tota l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha més de 3.200 ofertes.
Davant el problema, alguns d'aquests ajuntaments ja han començat a buscar solucions pel seu compte. A Badalona, per exemple, no es concedeixen llicències a primera línia de mar. A més a més, per obtenir-ne una, cal que tot l'edifici estigui dedicat al turisme. També a Badalona, han demanat un informe a l'àrea de turisme per analitzar fins a quin punt els pisos turístics poden suposar un problema.
A Sant Adrià de Besòs, han demanat un altre estudi a una empresa "per estudiar, si amb el plantejament urbanístic actual, es pot o no es pot limitar per barris", segons assegura la regidora Soto. A l'Hospitalet, ja han deixat de donar llicències i estan estudiant com regular-ho. De moment, ja està decidit que els habitatges turístics només es podran col·locar a zones urbanístiques que admetin usos residencials.
A vegades, fins i tot la competència dels pisos turístics, o sigui els propis hotelers, es fan passar per turistes i denuncien els habitatges turístics il·legals. Segons expliquen alguns ajuntaments, a partir d'aquestes denúncies els tècnics del consistori poden actuar amb més facilitat.
