Les parelles de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez expliquen la seva realitat en l'aniversari de l'empresonament
Un any d'empresonament dels Jordis
34:13
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001401921/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Un any després de l’empresonament dels Jordis ‘Aquí, amb Josep Cuní’ rep a Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart i Susana Barreda, companya de Jordi Sánchez. Aquestes han arribat acompanyades de Jordi Pina, advocat de Sánchez y Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal.
“La primera vegada que van anar a declarar ja van anunciar que hi hauria mesures cautelars, així que des d’aquell dia ja tenien l’espasa de Dàmocles a sobre el cap”, ha començat la parella de Cuixart, recordant els primers moments de tot el que es va derivar després del 20-S.
“Les primeres setmanes estava molt tranquil·la perquè sabia que no havien fet res dolent, sinó que representaven les milers de persones que es van manifestar tranquil·lament. Això m’ha ajudat a dormir tranquil·la”, afegia Bonet.
Per la seva banda, Susana Barreda destacava la indignació de la seva parella per la forma en que se l’havia jutjat socialment.
“La primera sensació va ser d’injustícia. El Jordi mai ha estat violent sempre ha defensat el contrari, la via pacifica i se l’ha jutjat de forma contrària. Ell està molt enfadat perquè el cataloguin de violent”.
En el moment en que Llarena li va negar la llibertat provisional Sánchez li deia: “no li guardo rancor perquè em mantingui a la presó però no permetré que en una resolució judicial digui que soc violent”.
A més, en aquesta data tan senyalada per les famílies dels dos líders catalans, Txell Bonet ha volgut parlar per primer cop de la situació personal i de les conseqüències que ha tingut la privació de llibertat del seu company.
“No m’agrada anar fent publicitat del dolor d’aquest moment, només vull denunciar la vulneració dels drets de la meva parella i del meu fill, que no pot veure els seu pare per la llunyania de la presó on està el Jordi”.
Bonet explicava que el seu fill tenia sis mesos quan el Jordi va anar a la presó i en aquest any ha aprés a menjar, a caminar i a interactuar sense ell. “El seu pare només li ha pogut dedicar uns minuts a través d’un vidre o en un vis a vis. Per això vull denunciar la vulneració del dret del menor”, reclamava.
“Fins ara no he volgut parlar de la part més íntima, però ara que es compleix un any volia destapar aquesta realitat. El meu fill porta més part de la seva vida sense el seu pare que amb ell”, ha conclòs.
