Un jutjat diu que la Guàrdia Civil hauria d'haver permès votar l'1 d'octubre
És la Secció Cinquena de l'Audiència de Barcelona que en una resolució judicial a propòsit del que va passar un dels col·legis electoral de Sant Joan de Vilatorrada. L'argument del tribunal és que en altres llocs on no hi van haver càrregues policials les votacions van seguir el seu curs i això no va tenir en cap cas les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, és a dir la independència de Catalunya.
Imatges dels enfrontaments a les portes de l'institut de Sant Joan de Vilatorrada, l'1 d'octubre de 2017(CADENA SER)
Barcelona
La Secció Cinquena de l'Audiència de Barcelona ha dictat una interlocutòria en la qual indica que els agents de la Guàrdia Civil que van actuar el 1-0 en un col·legi de Sant Joan de Vilatorrada "van incórrer en excessos", "pegar a ciutadans sense finalitat aparent "i la falta de" proporcionalitat "va posar en risc la imatge de les institucions.
Però la resolució, per la qual s'ordena a un jutjat de Manresa que practiqui diligències per identificar els agents, va més enllà i argumenta que es podia haver-se deixat celebrar la votació perquè "el resultat de la mateixa no hagués tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, per ser d'acord amb l'ordenament jurídic constitucional espanyol ". I assevera que això "era sabut per la força actuant".
La interlocutòria incideix que en altres punts de Catalunya "no van haver actuacions policials, les votacions es van realitzar, i es van subministrar resultats, sense conseqüència jurídica". El tribunal argumenta que els comandaments policials "haurien d'haver valorat" que per aconseguir el seu objectiu, "era altament probable" lesionar a algun ciutadà. Els fets van passar a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Van resultar ferides 14 persones en la càrrega policial.
La resolució ha estat dictada amb el tribunal dividit. Un dels tres magistrats ha emès un vot particular amb els seus dos companys, entre els quals es troba José María Assalit Vives. Aquest jutge va signar el 2014 un manifest en favor del dret a decidir.
