La comunitat islàmica, desbordada amb els joves sense llar
Es veuen obligats a atendre joves marroquins que viuen al carrer. Molts són menors immigrants sols que ja han fet els 18 anys i deixen d'estar protegits per l'administració, altres són nois que emigren ja majors d'edat
Tots malviuen al carrer o en cases abandonades
Interior de la mesquita Al-Riudan de Badalona / Elisenda Colell (CADENA SER)
Barcelona
És habitual que a les mesquites s'hi acostin persones pobres i demanin ajuda, com passa a l'Església catòlica. Però la situació dels joves sense llar els està "sobrepassant", en paraules del president del president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCID Cat), Mohamed El Ghaidouni.
Des de l'estiu cada cop més joves que viuen al carrer o en pisos d'ocuopa s'hi acosten buscant ajuda: "demanen roba, diners per transport, menjar i poder dormir". Si hi ha menors, activen els Mossos per que puguin estar tutelats. Però el problema són els joves majors d'edat, sense papers, alguns acabats de sortir dels centres de la Generalitat. "Els pares els diuen que vagin a les mesquites perquè al Marroc la gent hi pot dormir". A Catalunya, les llicències de centre de culte no ho permeten. "Els paguem pensions amb els nostres diners o els de la comunitat".
Una d'aquestes mesquites és la de la comunitat Al Riudan, al barri de la salut de Badalona.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
"Han de poder estudiar, el seu lloc no és el carrer" - Reportatge Comunitat Al Riudan de Badalona
A Barcelona és on hi ha dades de l'abast del problema. L'any passat l'ajuntament va allotjar 421 joves de 18 a 21 anys que vivien al carrer, aquest agost la xifra ja s'eleva a 637. Un augment del 51% en 8 mesos. La comunitat islàmica explica que en ciutats com Terrasa o Manresa són algunes de les que més ho noten, precisament perquè les famílies marroquines que hi viuen provenen de la zona del Moulai Bousselham, a la costa nord oest del Marroc, des d'on han emigrat centenars de joves.
Una emigració pensada pels pares
La comunitat islàmica explica perquè estan venint tants joves magrebins a Catalunya. La clau, segons el president de la UCID Cat, són els milers de marroquins que als anys 90 i 2000 van emigrar a Europa i tornen als estius. "Ens veuen amb els cotxes nous, tenim més oportunitats que ells... ara volen un futur millor pels seus fills", explica El Ghaidouni. Ja no venen nens de famílies desestructurades que viuen al carrer, "són joves que han estudiat al Marroc i que tenen una família normalitzada".
La migració és un projecte familiar, i el fracàs també. Per això molts nois eviten d'explicar als pares que estan al carrer. "Molts ens diuen que volen tornar a casa, però molt pocs ho fan". El motiu, que els pares els pressionen perquè es quedin. "Els diuen que aguantin uns mesos al carrer", lamenta El Ghaidouni.
Tota la familia estalvia diners per pagar les màfies que els ajuden a arribar, i un cop aquí si que tenen comeguts o familiars llunyans. En comptes de fer-se càrrec dels nois, els porten a comissaria. "S'asseguren que entren als centres de menors, estaran ben cuidats i aconseguiran els papers", és un pacte que han fet amb els pares.
Però aconseguir els permisos de treball i residència no és tan fàcil. Ho assegura l'advocat Albert Parés, president de l'Associació Noves Vies, que acusa la Generalitat i la Fiscalia de Menors de "prevaricar". No se'ls tramita la documentació, assegura l'advocat, tot i que la llei d'estrangeria ho preveu. De fet ell ha optat per anar directament als centres de menors i ajudar els nois a tramitar-se els mateixos la documentació.
Dutxes a la mesquita Al-Riudan de Badalona / Elisenda Colell
Dutxes a la mesquita Al-Riudan de Badalona / Elisenda Colell
