"M'enfilo per les parets quan veig les baralles entre JxC i ERC"

Barcelona

"M'enfilo per les parets". És el que respon l'ex consellera d'Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, quan se li pregunta què pensa al veure les disputes al Parlament entre els partits independentistes i, més concretament, entre Junts per Catalunya i ERC. Bassa creu que el principal problema és que "no hi ha lideratges consolidats" i que manca "una estratègia compartida" per aconseguir els objectius polítics. "No sabem què hem de fer", reconeix l'ex líder sindical, que sí defensa que les formacions es presentin a les eleccions en llistes separades, però amb "unitat estratègica". En aquest sentit, descarta cap solució que passi per renunciar a l'absolució dels encausats, al dret a l'autodeterminació i a "les llibertats socials i polítiques".

Tot i aquesta autocrítica, l'ex líder sindical considera que el que està deteriorant el procés independentista no són els errors o les discrepàncies, sinó "la repressió" i el que això comporta. "Els partits han hagut de recomposar-se i cercar fins i tot lideratges nous. Tot això no és fàcil, però la gent continua sempre perseverant i això és el que compta".

Pel que fa els fets de l'octubre del 2017, Bassa reivindica que el dia 10 s'ajornés la proclamació de la República, redueix la del 27 a "una declaració d'intencions" i nega que ella anés mai "de farol", com sí va reconèixer l'ex consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí. Segons Bassa, el Govern Puigdemont-Junqueras va fer "tot el possible" per forçar la negociació amb l'Estat i "trobar sortides per desencallar la situació".

"Sempre hi ha quelcom que canviaries, però això passa en la vida personal. Si hi ha divorci entre parelles és perquè podries haver canviat alguna experiència", reflexiona.

Bassa veu el procés judicial com "una oportunitat" per explicar-se que marcarà "un abans i un després", tot i que admet que li fan "por" els dies de judici a Madrid, especialment l'estança als calabossos, que compara amb una masmorra. "És molt dur i em preocupa com ho viuré", confessa l'ex diputada d'ERC, que també es mostra molt crítica amb els escrits d'acusació. "M'agafa un atac de nervis. Jo no em reconec a mi mateixa en allò que expliquen".

Qui va ser consellera d'Afers Socials també lamenta que s'estigui presentant menys atenció a les dones preses que als homes, si bé celebra que això hagi començat a canviar. "La primera vegada que vam sortir de la presó després de 32 dies ens vam posar a fer pedagogia de la invisibilitat de les dones".