Es triplica la llista d'espera per operacions de canvi de sexe
Més de 600 persones aguarden per operar-se, quan al 2016 eren 200.
Cada cop més col·lectius opten per anar a Tailàndia a operar-se pel preu de 10.000 euros
Barcelona
Fa dos anys la conselleria de Salut va anunciar que l'Hospital de Bellvitge i el de Trias i Pujol també podrien operar persones transexuals que es vulguessin canviar de sexe. I ho va deixar per escrit en una instrucció. Però de moment segueix sent el Clínic l'únic hospital que opera una trentena de persones cada any.
La unitat especialitzada trànsit, que dirigeix Rosa Almirall és l’únic servei ambulatori que fa el seguiment de les persones transexuals. Segons l’anterior conseller de Salut, Toni Comín, ha de ser “la porta d’entrada” als serveis de salut de les persones transexuals, i per tant, són ells qui tenen unificada la llista d’espera. Ja han comptabilitzat més de 600 persones que han demanat d’operar-se. De fet, han tancat aquesta llista d’espera perquè, segons ella “el servei ha col•lapsat” i ja no apunten més pacients.
Aquesta redacció s’ha posat en contacte amb l’Hospital Clínic i el Sevei Català de la Salut. Els primers asseguren que fan 30 operacions al dia pero diuen “desconèixer” l’estat de la llista d’espera. Ens remeten al departament de salut, que, preguntats per la llista d’espera, passen la pilota a l’hospital Clínic.
Les entitats de persones transexuals aconsellen anar a tailàndia a operar-se, pel preu de 10.000 euros. No només perquè les noies no s'hauran d'esperar, sinó perquè “els resultats postoperatoris són millors”. Ho assegura Tina Recio la directora del projecte Ivaginarium, creat per ONG que acompanyen noies que es volen operar.
La doctora Almirall insisteix que la falta d'hospitals que facin operacions no és l'únic problema. El de Barcelona és l'únic ambulatori que prescriu tractament hormonal i ofereix assistència psicològica a les persones transexuals. Els treballadors estan fent hores extres i atenen de manera virtual una desena de pacients catalans que no es poden desplaçar fins allà. A la instrucció del CatSalut, la Generalitat tambés es comprometia a “extendre territorialment” la xarxa a altres municipis. Tampoc s'ha fet. Alguns ginecòlegs s’han intentat formar, per la seva pròpia banda, per atendre els pacients que no es poden desplaçar fins a Barcelona tant sovint.