"Una ciutat intel·ligent és la que aconsegueix millorar la vida de les persones"

La taula rodona “Barcelona, ciutat intel·ligent”, organitzada per Ràdio Barcelona dins el cicle Univers Ràdio Barcelona, ha reunit diferents experts sobre smart cities, entre ells, Pilar Conesa, comissària de l'Smart City Expo World Congress, i fundadora i CEO de l’empresa Anteverti, que ha explicat que “no és mes intel·ligent la ciutat que té més gadgets, sinó la que amb els serveis que ofereix, millora la vida de les persones”. Conesa també ha assegurat que la tendència per al futur de la mobilitat a la ciutat serà utilitzar cotxes més petits, connectats i compartits.

Durant el debat, moderat per la directora d’El Balcó, de SER Catalunya, Carla Turró, s’ha tractat el rol de la tecnologia en la transformació de la ciutat i en les formes de participació ciutadana; s’ha analitzat què s’està fent a Barcelona per millorar la mobilitat, la comunicació i els serveis públics; i s'ha parlat de cap a on avança Barcelona com a smart city.

La directora d’Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Anna Majó, ha opinat que “els governs han de deixar de ser màquines de vending per ser dinamitzadors i plataformes que donin joc als agents que conviuen a la ciutat”. El col·loqui ha tingut lloc precisament a Ca l’Alier, que pretén ser la seu de la innovació urbana vinculada a les ciutats intel·ligents, i on s’acaba de traslladar el departament d’Innovació Digital del consistori barceloní. El públic assistent ha aprofitat la presència de l’administració per reclamar que s’agilitzi la implementació de la T-Mobilitat i també s’ha destacat la manca de dones tècniques en el sector.

Les tendències en mobilitat i producció de béns han centrat bona part de la taula rodona. “Les ciutats importen productes i produeixen escombraries. Hem de repensar el model per reduir l’impacte ambiental sobre el planeta i sobre les persones i les ciutats”, ha defensat Tomàs Díez, director dels projectes Fab Lab Barcelona i FAB City a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. En opinió de Díez, “els fablabs no substituiran la indústria, però es podrà dissenyar sota demanda i amb materials locals i fets pels ciutadans”.

Pel que fa als drets ciutadans, Arnau Monterde, coordinador del projecte Tecnopolítica en el grup de recerca Communication Networks and Social Change a l'Internet Interdisciplinary Institute a la UOC, ha criticat que tendim a pensar en la participació ciutadana només en el moment de decidir i votar. “Però va més enllà d’això. Per què no donem directament els diners a la ciutadania perquè desenvolupi un projecte hagi proposat”, ha suggerit Monterde.

Seguint les crítiques constructives, Mayo Fuster, directora d'investigació sobre economia col·laborativa a l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (Dimmons), ha exigit que responguem davant l’agressivitat econòmica d’algunes empreses vers la nostra ciutat igual com ho fem davant la violència en l'entorn domèstic. Fuster també ha defensat la necessitat de “construir grans infraestructures digitals, igual com fa uns anys es van fer grans carreteres”.