Un any i mig sense rastre de VIH
Un consorci europeu liderat per l'IrsiCaixa (l'Institut de Recerca de la SIDA de BCN) ha aconseguit el segon cas al món de remissió de VIH sense antiretrovirals
El pacient, tractat a Londres, es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per un limfoma. Ara ja fa 18 mesos que no té presència del virus a la sang

Equip implicat des de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. D’esquerra a dreta: Bonaventura Clotet, director d'IrsiCaixa; Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa, co-líder del consorci IciStem i co-autor de l'estudi; Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”; i Maria Salgado, investigadora d'IrsiCaixa i co-autora de l'estudi(IrsiCaixa)

Barcelona
Fins avui, l'únic cas de curació del VIH a tot el món és el de l'anomenat "Pacient de Berlin", l'any 2009. Des d'aleshores, tots els intents per replicar aquell procediment han fracassat perquè el virus ha acabat reapareixent.
Ara, però, hi ha un segon cas: un home infectat per VIH que el 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare perquè havia desenvolupat un limfoma, igual que anys abans el pacient de Berlin (en el seu cas, una leucèmia).
Tot i haver abandonat el tractament contra el VIH, 18 mesos després del trasplantament NO hi ha rastre del virus en el pacient de Londres. Els investigadors estan molt esperançats per l'evolució del pacient. "No volem parlar encara d'un segon cas de curació, però sabem que en els casos previs tots els pacients que han interromput la teràpia antiretroviral el virus els ha reaparegut abans de l'any. En aquest cas, estem ja en 18 mesos, cosa que ens convida a l'optimisme", explica Javier Martínez-Picado, investigador de l'IrsiCaixa i coautor de l'estudi.
Hi ha una coincidència important entre els dos casos, els dels pacients de Berlin i Londres: els donants que van fer possible el trasplantament de moll de l’os tenien una mutació genètica que impedeix l'entrada del VIH a les cèl·lules. Aquesta mutació és molt poc freqüent: només es dona a Europa (sobretot al nord del continent) i només la tenen un 1% de persones.
En tot cas, els investigadors no contemplem ara com ara el trasplantament de cèl·lules mare per tractar el VIH perquè té massa riscos (la mortalitat és molt alta). Només està justificat quan el pacient té una malaltia hematològica que amenaça la seva vida. "El trasplantament de cèl·lules mare és un procediment de molt alt risc i només està recomanat per als casos de malaltia hematològica greu. No és una cosa que es pugui fer a una persona amb infecció per VIH, almenys de moment, ja veurem si en el futur evoluciona. Ara només es fa quan no hi ha cap altra teràpia alternativa per tractar la malaltia hematològica. Per tant, en pacients amb VIH el més lògic és el tractament antiretroviral, que afortunadament avui dia és excel·lent", aclareix Martínez-Picado.
Amb tota les cauteles, els investigadors asseguren que aquest segon cas de remissió de VIH sense antiretrovirals és un gran avenç.
"Fa 11 anys que intentem entendre per què es va curar el 'Pacient de Berlín'. Ara tenim un segon cas, i això ens ha permès entendre millor els mecanismes que ho van permetre. 11 anys intentant entendre la immunologia, la virologia darrera d'aquell cas. I ara, amb aquest segon cas, ni que siguin només 18 mesos i no 11 anys, comencem a acotar aquests mecanismes".
L'estudi de l'IrsiCaixa està fent el seguiment de quinze pacients més que han estat trasplantats i que ja fa un any (o més) que no tenen presència del virus en sang. Ells, però, a diferència del 'Pacient de Londres', mantenen el tractament antiretroviral.

Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.




