Barcelona opta a acollir un dels dos ordinadors més potents d'Europa
Per primera vegada, la Comissió Europea finançarà una part d'aquests supercomputadors per estar al nivell dels Estats Units, el Japó o la Xina
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/SF4NXHXLFVI4XJFCVGY6YQIC6Q.jpg)
Per primera vegada, la Comissió Europea finançarà una part d'aquests supercomputadors per estar al nivell dels Estats Units, el Japó o la Xina / Cadena SER
Barcelona
Barcelona es postula per acollir un dels dos ordinadors més potents que tindrà Europa en 2021. Són els dos primers supercomputadors que comptaran amb finançament europeu i seran 15 vegades més potents que l'actual Mare Nostrum 4, que acull la Universitat Politècnica de Catalunya.
La Unió Europea ha obert una convocatòria per seleccionar les entitats que allotjaran les dues màquines. I el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació presenta la seva candidatura, amb els 15 anys d'experiència en superordinadors com a principal credencial.
La màquina que opten a acollir serà molt més potent que l'actual: en llenguatge tècnic, aconseguiria els 150 petaflops de velocitat en règim sostingut, el que significa 25 vegades més que l'ordinador actual. També requerirà 10 vegades més energia i ocuparà 700 metres quadrats. L'actual Mare Nostrum, situat a la capella de Torre Girona, està en un espai de poc més de 150 metres, però la Universitat Politècnica ja està construint un edifici nou amb capacitat suficient per a albergar el nou supercomputador.
El pressupost d'aquest superordinador, que se situaria entre els 10 més potents del món, és de 200 milions d'euros. La Unió Europea finançarà un màxim de 100 milions i la resta l'assumiran els estats. En el cas de la candidatura de Barcelona, els pressupostos de l'Estat aportarien prop de 60 milions i els de la Generalitat, prop de 40. La resta la assumiria el govern de Portugal, que també dóna suport a la candidatura espanyola.
Arribar a primer nivel
El director associat del Barcelona Supercomputing Center, Pep Martorell, assegura que "el salt a nivell econòmic i de capacitats per als nostres científics és d'un ordre de magnitud i ens posaria, si ho aconseguim, realment a primer nivell mundial". Martorell explica que "tenim totes les capacitats a punt o construint-se per estar preparades l'1 de gener de 2021".
El secretari general de Coordinació de Política Científica del Ministeri de Ciència, Rafael Rodrigo, ha assegurat a la Cadena SER que "Espanya està jugant fort" amb aquesta candidatura. Explica que han sumat Portugal i que el Govern està treballant, per aconseguir el suport d'altres països, "encara que el millor de la candidatura espanyola és la capacitat tècnica ja demostrada".
El director general de Recerca de la Generalitat, Joan Gómez Pallarès, assegura que el Barcelona Supercomputing Center "és una de les millors entitats de Catalunya, Espanya i el Sud d'Europa pel rigor, la planificació, la producció científica i per la captació de fons competitius europeus". Per això assegura que és optimista i confia que un dels ordinadors més potents que tindrà Europa al 2021 s'instal·larà a Barcelona.
Les candidatures es poden presentar fins al proper 4 d'abril i Barcelona competirà, com a mínim, amb la d'Itàlia i Finlàndia. El resultat del procés de selecció europeu es coneixerà el 7 de juny.
Ningú vol parlar de l'escenari que s'obre si Espanya no és escollida per allotjar un dels supercomputadors. Però recorden que en 2023, la Unió Europea realitzarà un procés similar per acollir ordinadors encara més potents.
La implicació econòmica d'Europa és important perquè les inversions que es requereixen són cada vegada més elevades i difícils d'assumir pels estats, que és el que havia estat passant fins ara. Amb l'impuls econòmic de la comissió, els pressupostos per als superordinadors es poden equiparar als que dediquen països com els Estats Units, la Xina i el Japó.
