Rosa Ferrándiz: "el feminisme és aconseguir la igualtat i ningú no hi pot estar en contra"

Andorra la Vella

La protagonista del capítol d'avui de SER Dona és la única dona notària al país: Rosa Ferrándiz. Procedent de Barcelona, a Andorra hi va trobar la parella i la feina.

Es declara feminista, moviment del què assegura "proclama la igualtat" i per tant "és difícil estar-ne en contra".

"En el món de l'empresa, i sobretot de la gran empresa, confien poc en les dones. Jo no tinc grans empreses com a clients" afirma, per afegir "el món de l'empresa encara està molt masculinitzat i no se senten còmodes amb una dona com a notària".

Assegura que la majoria dels seus clients són particulars i petits empresaris i es proclama apassionada de la seva feina.

"El meu pare sempre ens va inculcar ser independents i no renunciar a prosperar" diu Ferrándiz qui explica que sempre ha volgut ser notària o batlle "perquè sempre he volgut tenir una professió de prestigi, prosperar, apuntar alt".

Creu que fent de notària "veus la vida i la veus transcórrer" i assegura que la seva és una professió dinàmica malgrat el què es pensa des del carrer.

"Detesto les coses preestablertes, m'agrada innovar, cosa que no és incompatible amb aquest professió que sempre evoluciona, com el dret, del què no acabes mai d'estudiar" explica.

La seva és una història de superació personal i professional constant. Es va casar amb 24 anys amb un andorrà, al que va conéixer de vacances al país, però van viure força temps separats per poder consolidar les respectives carreres. Fins que va optar a la plaça de notària a la què assegura que hi va accedir "en igualtat d'oportunitats". En aquell moment, fa vint anys, no hi havia ni llibres ni codis sobre el dret andorrà, i per la plaça es va preparar en base al dret civil català i espanyol així com tota la jurisprudència del Tribunal Superior. "Era un repte bestial" indica. I ho va aconseguir. "Els examens eren cecs, no se sabia qui es presentava, així doncs vaig optar igual que la resta i vaig aconseguir la plaça" detalla.

Un cop aconseguida, Ferrándiz s'estableix a Andorra amb el seu marit amb qui té dos fills. "Si hi ha una cosa que em genera recança és no haver passat més temps amb ells. Amb el segon, als tres dies del part, ja estava de nou asseguda al despatx".

En aquest sentit reconeix que "la vida de les dones és més dura que la dels homes" perquè per no renunciar a una professió sovint se sacrifica el temps amb la família.

Rosa Ferrándiz es manifesta a favor de la despenalització de l'avortament en creure que "tothom ha de ser lliure per decidir què vol fer amb el seu cos" i reivindica un món dels negocis més femení perquè "ens perdem una part molt important de la societat: les dones som més persuasives, menys competitives i menys agressives".