Un 18% de tots els MENA que han arribat en els últims 3 anys han delinquit

Barcelona

Un 18% de tots els MENA (menors estrangers no acompanyats) que han arribat a Catalunya en els últims 3 anys han comès algun delicte segons dades dels Mossos. Són pocs comparat amb el nombre total de nois que venen i les dades globals de delictes. Però hi ha una elevada reicindiència i es calcula que cada un d'ells ha delinquit 4 cops de mitjana. A Barcelona, la policia creu que estan darrera de l'increment exponencial de furts i robatoris amb violència que hi ha al centre de la ciutat i ja han posat en marxa un pla de xoc per abordar-ho.

Alguns d'ells ara ja són majors d'edat i per tant, extutelats. I aquests són especialment els que preocupen més als Mossos perquè suposen un mal referent pels més joves. De fet, la policia està elaborant un top ten dels majors més reincidents per actuar de la mà de la Fiscalia.

La policia té fitxats 5.622 joves que han estat sota protecció de la Generalitat com a MENA en els últims 3 anys. El 75% són del Marroc i la resta per aquest ordre: Algèria, Guinea, Gàmbia o Ghana. El 97% són homes i el 3% dones.

De tots ells, un miler han comès algun delicte des del 2016. El gruix més important són furts, i robatoris amb violència i intimidació (casos en què acaben tirant la víctima a terra per robar un mòbil o un rellotge). En 3 anys consten 3 casos d'homicidi o temptativa.

Situar-los sobre el mapa

Els Mossos han posat en marxa l'1 de març el Pla d'Actuació Polièdric (per les diferents cares del fenomen) que busca intenta respondre diverses preguntes: on són aquests nois, quants són, qui són i què fan. Han situat en un mapa una desena d'assentaments on dormen a la via pública al ras, en matalassos o sota tendes de campanya (especialment a Sants-Montjuïc), a més de pisos ocupats (que no estan comptabilitzats). També tenen controlats una dotzena de punts on més delinqueixen, bàsicament als llocs turístics. La feina de la policia, diuen, és també assistencial encara que no els pertoqui directament. Sempre que troben un menor menors de 14 anys, o un noi malalt, sota els efectes de les drogues, begut o que arriba de nou l'han de traslladar amb el cotxe patrulla fins a l'Oficina d'Atenció al Menor a la Ciutat de la Justícia per posar-lo sota protecció de la DGAIA.

Grups de fins a 15 joves

Els Mossos han detectat que es mouen en grups més o menys estables d'entre 4 i 15 persones i que el seu modus vivendi o eina de supervivència és cometre delictes. Tenen conflictes també amb botiguers de les zones on es mouen, i es comporten de forma incívica, provocant un increment de la sensació d'inseguretat entre la població, almenys a Barcelona. Amb tot, la policia nega que formin bandes i que es barallin entre elles per controlar el territori. Es desconeix policialment quants dormen al carrer perquè la foto pot canviar cada nit, diuen.

També fan un seguiment dels joves per controlar i evitar la radicalització islamista. Han parlat amb les mesquites i els diuen que els joves hi van a carregar el mòbil però que no tenen cap interès en l'Alcorà.

Els Mossos van presentar les dades i el Pla Polièdric a l'última Junta de Seguretat de Barcelona i insisteixen que és una iniciativa seva, que han dissenyat des de la policia, però que traslladen tota la informació que recullen a la resta d'actors implicats en aquesta problemàtica: DGAIA, GUB, Ajuntament, Fiscalia de Menors. La voluntat de Mossos, asseguren, és enviar aquesta informació cada 15 dies a la resta.