9 persones se suïciden de mitjana cada setmana a Catalunya

Barcelona

489 persones van morir durant el 2017 per suïcidi segons les últimes dades oficials i precises disponibles, facilitades per l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. 7 de cada 10 casos eren homes (368) i el 30% dones (121) i més de la meitat es van penjar (185)-com a primera causa- o es van precipitar des d'un lloc elevat (135). La intoxicació per medicaments (56), llançar-se a les vies del tren (33) i l'ús d'armes de foc (31) o ganivets (17) són altres de les causes, per aquest ordre, que els metges forenses han trobat a la sala d'autòpsies. També hi ha accidents de trànsit (16) i ofegaments (8) que revelen suïcidi.

Per edats, el risc augmenta a mesura que la població envelleix però la majoria de casos se situen entre els 30 i els 50 anys. Amb tot, cal recordar que el suïcidi és la primera causa de mort entre joves d'entre 15 i 35 anys. Segons els experts els desenganys amorosos i els maldecaps econòmics estan darrera de molts d'aquests casos.

Desconnectats de la realitat

L'Hospital de Sant Pau de Barcelona és l'únic centre públic que té un servei de prevenció del suïcidi. Hi acudeixen persones que de mitjana ho han intentat dos cops. Aina Fernández és la psiquiatra que se n'ocupa, juntament amb una psicòloga. Detalla que la gent explica que "és com si no fos ella, que en aquell moment està com desconnectat, que és incapaç de pensar en res".

Atenen pacients però també famílies, a les que anomenen supervivents i les ajuden en un dol molt llarg i complicat on el perquè no troba mai cap resposta. I els expliquen un concepte complex: el suïcidi no és voluntari, encara que soni estrany dit així. "El suïcidi ve des del patiment i la persona no pot fer-ho d'una altra manera i acaba prenent aquesta decisió des d'una desesperança i un patiment horrorós. Abans es pensava que una persona ho feia de forma voluntària però realment no és que la persona es mati, és una conseqüència d'una depressió, d'un malestar intens, que desemboca en tot això".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

I afegeix que les persones que se'n surten després s'alegren de no haver-hi perdut la vida i són conscients que "volien posar una solució definitiva a una situació temporal".

Desolació, solitud i buidor

El familiars diuen que van tenir un seguit de sensacions quan van saber que una persona propera s'havia tret la vida: desolació, buidor, no entendre què havia passat i sobretot molta solitud. Lamenten que, com que no es parla del suïcidi, la gent no sap detectar quan té algú a prop que s'està plantejant treure's la vida. La Cecília és la mare d'un jove que es va suïcidar i ha explicat algunes de les frases que repeteixen els persones que estan en risc: "No serveixo per res en aquesta vida, algun dia faré alguna cosa, m'agradaria adormir-me i no despertar-me més".

L'Anna tenia un germà i mai no va sospitar que podria suïcidar-se. Quan ho va fer, la va sorprendre que la gent els qüestionava com a família: "La vergonya de sentir-te qüestionat com a família sí que la tens, la sensació que diuen què devia passar en aquella família per què una persona acabi aixi".

També creuen que, igual que hi ha un telèfon per casos de violència masclista, n'hi hauria d'haver un per persones que es plantegen suïcidar-se i també fer més campanyes per TV. La Pili és la mare d'un noi que es va suïcidar després d'un intent frustrat de treure's la vida: "Si hi hagués un telèfon per poder demanar ajut, un servei especialitzat en aquest tema seria molt bo". El Govern espanyol ha anunciat que té ara en el seu pla estratègic l'establiment d'aquest servei.

Se n'ha de parlar

Diuen els familiars que s'ha de treballar de manera transversal, que no és qüestió només de psiquiatres i psicòlegs. Se n'ha de parlar a l'escola i als mitjans de comunicació. S'ha de facilitar que, qui tingui temptacions suïcides, ho digui; "si el meu fill hagués sentit a l'escola que això podia passar potser hagués pogut tenir alguna idea, jo crec que ell no sabia el que li estava passant".

La Cecília, l'Anna i la Pili formen part de l'Associació Supervivents, que cada any ajuden prop de 500 familiars de persones que s'han suïcidat i que rep només un ajut anual de 4.000 euros de l'administració. I cal tenir present que el 30% de les persones que atenen a Supervivents són derivades per la sanitat pública.

Codi Risc Suïcidi

Salut té implantat des del 2014 l'anomenat Codi Risc Suïcidi, que defineix el circuit que se segueix davant d'una temptativa de suïcidi. El primer avís el rep normalment el 061. Si hi ha lesions o el cas és greu es trasllada la persona a un hospital. El pacient ja és visitat pel psiquiatre durant el mateix ingrés.

En el cas que es determini que hi ha un risc alt o moderat de suïcidi, es programarà una visita a un centre de salut mental en un termini màxim de deu dies. Si es tracta d'un menor, aquesta visita serà dins els tres dies següents. I el 061 s'encarrega de controlar al cap d'un mes si el pacient ha anat a les visites programades.