Miquel Pueyo, investit alcalde de Lleida amb el suport de Junts i El Comú
El nou alcalde republicà de Lleida anuncia com a primeres accions del nou govern de la Paeria una investigació dels fets de l'1d'octubre a la ciutat de Lleida i mesures per als que són a la presó o a l'exili per raons polítiques
Imatge de família de la nova corporació municipal de Lleida, amb Miquel Pueyo al capdavant. / ACN
Lleida
Miquel Pueyo ha estat investit nou alcalde de Lleida amb els vots d'Esquerra, Junts per Catalunya a Lleida i El Comú de Lleida, obtenint el suport per majoria absoluta i en primera volta.
Durant el seu discurs d'investidura, Pueyo ha manifestat la seva voluntat de voler ser un canvi i en molts sentits. Així, vol fer un canvi en les formes -vol ser més proper i senzill-; en el diàleg i la transparència -vol parlar amb tohom- i en les iniciatives.
I si fins ara mai s'ha plantejat des del govern de la Paeria res relacionat amb l'independentisme, i encara menys, res en favor del dret a l'autodeterminació, ara en serà la primera proposta.
Comissió 1 d'octubre
I en aquest sentit ha dit : "en les properes setmanes, un cop constituït el govern municipal, plantejarem al ple l'adopció d'un seguit de mesures relacionades amb la situació de les persones encausades, empresonades o exiliades, per motius polítics a l'Estat espanyol" i citava Cuixart, Sánchez, Bassa, Forcadell, Forn, Junqueras, Rull, Turull, Gabriel, Rovira, Valtonyc... També ha anunciat una comissió "de salvaguarda dels drets de la ciutadania de Lleida" per "establir una narració objectiva dels fets ocorreguts a Lleida durant l'1 d'octubre de 2017 i per donar suport a les víctimes de la violència en una jornada en què més de 2,2 milions de persones, 33.0000 a la ciutat de Lleida, van vèncer la por, van sortir de casa i van votar.
Durant el seu discurs Pueyo ha tingut un record per alcaldes republicans de Lleida, com Humbert Torres, i per politòlegs com Max Weber i la seva teoria de la dicotomia entre l'ètica de la convicció i l'ètica de la responsabilitat. I ha volgut tancar el discurs esmentant Albert Camus i el sol de la infantesa per demanar als regidors que aquest sol els allunyi de qualsevol ressentiment, per molt que les idees i els debats estiguin molt separats.
Referents i missatges
Durant les intervencions dels portaveus dels altres partits també hi ha hagut referències al passat. Fèlix Larrosa recordava Antoni Siurana com el primer paer en cap, ara fa 40 anys, després de les primeres eleccions municipals un cop recuperada la democràcia, i també tenia un record per Pasqual Maragall i Joan Reventós.
Per altres grups, els referents o inspiradors dels seus discursos, han estat poetes. En el cas d'El Comú de Lleida, Antonio Machado, i per Junts per Lleida "La ciutat llunyana" de Màrius Torres del que n'ha citat aquest vers: "Patria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir".
Pel que fa a missatges, Xavier Palau del PP, igual que Ángeles Ribes de Ciutadans i Fèlix Larrosa del PSC li han demanat a Pueyo que governi per a tots i si bé hi ha hagut advertiments sobre la vigilància que s'exercirà com a oposició a l'acció de govern, també hi ha hagut, per part de tots, voluntat de mà estesa i diàleg.
Elena Ferre, que ha fet de portaveu del Comú de Lleida, ha negat que hi hagués cap pacte d'antuvi per entrar al govern de la Paeria, tot i reconèixer concordàncies en moltes propostes de campanya dels republicans, i Toni Postius de Junts per Lleida -a punt de tancar un acord de govern per entrar en aquest govern municipal- expressava la seva voluntat que la república que vol el seu partit per Catalunya "comenci per Lleida".
Fèlix Larrosa, del PSC, ha recordat que aquest partit té els mateixos regidors (7) que ERC al ple de la Paeria i que li va oferir a Pueyo suport si governava en minoria. "Vostè va dir "no, gràcies"· i nosaltres, si mai ens necessita li direm "sí, gràcies", en referència a la mà estesa que ha expressat Larrosa des del dia de les eleccions, que va perdre per 81 vots. Tot i això, advertia: "els vigilarem i mirarem que cuidi als més febles" i afegia: "alcalde li demano que enlloc de dividir, sumi".
Crits i aplaudiments
A la Sala de Plens només hi havia lloc per familiars, amics i representants institucionals (com el president del Parlament, Roger Torrent o el conseller d'Educació, Josep Bargalló, entre altres) convidats per a l'ocasió -a banda de periodistes- que omplien tots els seients disponibles i els passadissos dels voltants. Però a la planta baixa, al pati del Palau de la Paeria, s'hi van habilitar més cadires i una pantalla gegant que permetia seguir el ple en directe. I, encara que fos al pis de baix, entraven a la Sala de plens els crits de reprovació que venien d'aquesta planta baixa quan juraven o prometien alguns regidors i els aplaudiments de suport dels qui prometien "per imperatiu legal" i es recordaven dels polítics presos.
