La universitat de Vic concedeix l'Honoris Causa a Ramon Besa com a referent de l'ofici de periodista
"Necessitem el mestratge de la gent per descobrir la nostra vocació, i jo em quedo amb el de Pep Guardiola que ha fet del futbol un art", ha destacat Besa en el seu discurs
El rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, investint Doctor a Besa / UVIC
Vic
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha investit avui com a Doctor Honoris Causa a Ramon Besa i Camprubí (Perafita, 1958).
Els promotors de la distinció, la Facultat d'Empresa i Comunicació de l'esmentada universitat, han destacat els valors que encarna Besa com ara "l'honestedat, el rigor, la implicació, la veracitat i la feina ben feta".
De Ramon Besa, −històric col·laborador de la SER− s'ha destacat en la seva investidura com a Doctor la seva passió, i el treball acurat amb les fonts "que l'han fet un referent de la professió".
El company Besa en el seu discurs ha tingut un record emocionat a l'hora de destacar el mestratge que ha rebut: "Jo estic convençut que el de periodista és el millor ofici del món i el més agraït. Ja ho deia García Márquez i m'agrada recórrer als clàssics. Em pregunto què seria de nosaltres, els que ara estem ben situats, si no hagués estat per Àlex Botines, Fernando Borderías, Quim Regàs, Enric Bañeres, José María Sirvent, Andrés Astruells i alguns més i què hauria estat d'ells sense Manolo Vàzquez Montalbán, Ibáñez Escofet, Morera Falcó que tots ells van ser a l'hora lectors compulsius de Planes, de Segarra o de Pla".
Ramon Besa en el seu discurs ha destacat el mestratge de Guardiola: "Necessitem la universitat per estudiar bé, i necessitem el mestratge de la gent per descobrir la nostra vocació, i jo em quedo amb el de Pep Guardiola que ha fet del futbol un art perquè sent el joc, s'estima la pilota i viu la vida amb la mateixa intensitat i determinació que jo demano i procuro tenir pel periodisme, perquè és el talent i l'esforç, l'ofici i el grau".
Ramon Besa ha alertat que les noves tecnologies han de ser un complement per al periodista, però que trepitjar el carrer i fer trucades i preguntes és fonamental: "I això volia dir anar cada dia al Camp Nou i tocar totes les portes, la de la barrera, la del vestidor, la del bar, la dels serveis mèdics... Havies d'intentar parlar amb algun jugador i fer saber al tècnic que estaves al cas de què havia passat a l'entrenament, i un cop a la redacció trucar als directius i si es podia al president per saber, per contrastar, per gestionar la informació".
