La unitat d'ELA de Vall d'Hebron confia a disposar d'un tractament que aturi la malaltia en 5 anys

Barcelona

5 anys. Aquest és el termini en què el coordinador de la unitat d'Esclerosi Lateral Amiotròfica de Vall d'Hebron confia a disposar d'un tractament que aturi la malaltia, coneguda com a ELA. És la patologia que patia el físic Stephen Hawkings.

Els metges alerten que des de fa poc temps s'està diagnosticant d'ELA a pacients molt joves, entre 20 i 30 anys, quan aquesta malaltia habitualment es manifestava dels 50 endavant. Els investigadors busquen les causes d'aquest canvi.

Actualment no hi ha cap tractament eficaç per combatre l'Esclerosi Lateral Amiotròfica. En el millor dels casos, es pot alentir la progressió de la malaltia a un 10% dels afectats, allargant-los la vida entre 2 i 3 mesos.

Fa poc ha començat un assaig clínic amb nous criteris de selecció dels pacients que hi participen. La nova estratègia permet els investigadors ser optimistes de cara a obtenir a curt termini un tractament que aturi l'avenç de la malaltia. "Jo sempre dic que això és qüestió d'un cop de sort, i aquest pot ser dins de tres o de cinc anys. Crec que no trigarem més", apunta el coordinador de la unitat d'ELA de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Gámez.

Els metges també investiguen per què està canviant el perfil dels pacients. Cada cop els arriba gent més jove. "Primer pensàvem que era una malaltia de la sisena o la setena dècada de la vida, però ara estem veient pacients joves, i això, ens ha trencat els esquemes. Per això, probablement, el que ara anomenem ELA, siguin diverses malalties que tinguin símptomes similars o que es diferenciïn amb l'edat de presentació i la supervivència lligada", argumenta Gámez.

L'ELA és una malaltia neuromuscular degenerativa que porta el pacient a la paràlisi total: acaba sense poder parlar, mastegar, empassar i respirar. Les capacitats cognitives, en canvi, no es veuen afectades. L'esperança de vida, des del diagnòstic, és d'entre 3 i 4 anys.