L'Audiència ratifica l'absolució de Rosell i deixa poc marge al recurs de la Fiscalia

Barcelona

La Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional ha ratificat que la primera sentència absolutòria a Sandro Rosell, del 24 d'abril, està sòlidament motivada i argumentada, contràriament al que pensa la Fiscalia.

El Ministeri Públic creu que la sentència absolutòria es basa en un error en la valoració de la prova per part dels magistrats, però l'Audiència insisteix que el relat fàctic de la Fiscalia no quadra, i que per tant en cas de dubtes i d'ombres preval el principi de "in dubio pro reo".

No està acreditat el suposat origen il·lícit dels diners que movia Rosell, i per tant ni blanqueig de capitals, ni organització criminal.

La Fiscalia insisteix però, que si s'hagués interpretat la prova del judici com ells volien, aleshores la sentència hauria estat condemnatòria.

Recorrerà la Fiscalia?

Fonts jurídiques no ho veuen clar. Després de la doble sentència absolutòria queda poc marge de maniobra. Si hi ha recurs, hauria de ser a la Sala Segona del Suprem, on li esperaria Carmen Lamela, la jutge instructora que va confiar en l'acusació de la Fiscalia i que va ordenar l'ingrés a presó preventiva de Rosell.

La Fiscalia haurà de trobar algun element, alguna esquerda que li permeti fer prosperar un recurs davant el Suprem i no li serà fàcil perquè les sentències de l'Audiència deixen poc marge de maniobra. És difícil perquè en segona instància els jutges ja no poden escoltar els investigats ni els testimonis i és difícil condemnar tret que puguin presentar un document incriminatori que fins ara no ha aparegut.

Rosell pendent dels diners embargats i de la indemnització

Rosell, quan la sentència sigui ferma si és que finalment ho és, espera recuperar els quasi 6 milions que li tenen embargats, i recuperar mitja dotzena de cases que li tenen retingudes.

També prepararia la factura de la indemnització, que inclourà els dies de presó, els danys i una estimació dels contractes perduts.