El canal Segarra-Garrigues: molt soroll per no res
10 anys després de la seva inauguració, la Generalitat reconeix a SER Catalunya que aquesta obra faraònica (una de les més cares de la història de casa nostra), pràcticament, no funciona
El canal Segarra-Garrigues a l'alçada del Talladell(ACN)
Barcelona
Es considerava una gran oportunitat i hi havia moltes expectatives posades. L'objectiu era convertir en zones de reg més de 70.000 hectàrees de camps que, fins aleshores, eren de secà per fer-les més productives i, de passada, tenyir de verd el paisatge de Ponent. 10 anys després, el canal principal (que depèn de l'Estat) està pràcticament acabat, però la xarxa secundària (que penja de la Generalitat i que és la que ha d'acostar l'aigua fins les finques) no té construïda ni una tercera part.
Al principi, el govern català l'anava desplegant progressivament, però les retallades van obligar a posar-hi límits: ara, és obligatori que, com a mínim, un 60 per cent dels regants de cada zona hi estiguin d'acord i en paguin una part.
En general, això està passant amb comptagotes, però allà on sí que s'aconsegueix reunir aquest percentatge de pagesos interessats la Generalitat tampoc hi construeix perquè no té diners per fer-ho. Ho denuncia Josep Maria Jové, president de la Comunitat de Regants.
Jové: "La Generalitat no construeix perquè tampoc no té diners"
00:21
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001508080/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Aquesta situació de bloqueig i les importants restriccions ambientals de la Unió Europea fan que, ara mateix, el canal només regui un 15% de la superfície que havia de beneficiar. El director general de desenvolupament rural de la Generalitat, Oriol Ansón, reconeix a SER Catalunya que el projecte no avança al ritme esperat i en culpa una planificació inicial massa agosarada.
Una planificació massa agosarada
00:25
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001504970/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Des del territori, critiquen que s'estigui desaprofitant una infraestructura que ha tingut un gran cost ambiental, paisatgístic i sobretot econòmic: més de 1.500 milions d'euros de pressupost (similar al que va costar, per exemple, la terminal 1 de l'aeroport del Prat).
