Sociedad
Música

Esclat místic a l'església del Socors amb el Cor Francesc Valls

Dins del marc del quaranta-setè Festival de Música d'Estiu de Ciutadella

El Cor Francesc Valls va protagonitzar el concert d'aquesta setmana al festival de Música d'estiu de Ciutadella. / JJMM Ciutadella.

La pluja i la boira del darrer cap de setmana de juliol van tapar l’estrellat cel menorquí.  Però després de dos dies de fals parèntesi d’estiu, la calma va arribar i el mal temps es va esvair a les 21 h en punt a l’església del Socors de Ciutadella. Precisament, aquest dilluns 29 de juliol el Cor Francesc Valls va aconseguir consolar amb gotes i regalims de puresa musical el paladar fi de la terra eixuta de Menorca.

El primer tastet de l’exploració musical del Cor –dirigit per Pere Lluís Biosca i  compost per catorze cantants professionals i un orgue de la mà de Joan Seguí Mercadal– va estar teixit amb el fil d’una llengua capaç d’abastar a tothom: la música de Tomás Luís de Victoria, compositor de gran puresa tècnica i de música carregada de misticisme, de dolor i dramatisme.

Amb el seu celestial repertori polifònic, l’agrupació musical va alçar amunt la veritat de l’art, serpentejant i inundant el Socors amb un còctel exquisit de veus angelicals i perfectament confluïdes i ajustades. A partir dels seus sons unísons i engrescadors, és a dir, a partir del seu impecable maridatge de música i màgia, el públic van lucrar-se d’un viatge oníric, d’un trajecte descalç que va caminar amb parsimònia damunt del refinament sonor.

El Festival de Música d’Estiu que organitza per Joventuts Musicals ens té acostumats a assaborir música de qualitat, però en aquesta ocasió la màgia inicial va quedar sostinguda i envernissada fins al final. De fet, després de Victoria es va passar als motets de Bach, amb els quals es va formar una construcció immensa, genuïnament encantadora i fantasiosa que va impactar directament l’esperit del públic assistent.

Tot i que el cant de la segona part es va sentir de dalt a baix –la coral barcelonina es va situar al cor de l’església, just al voltant del cadiratge coral de fusta on s’enlaira l’orgue barroc–, el recorregut sonor va continuar oxigenant la sala majestuosa i creant noves constel·lacions llampants en un ambient atent i immillorable. D’aquesta manera, les veus d’espiritualitat astronòmica van anar pujant, esglaó a esglaó, cap als núvols del Socors amb les seves ales imaginàries.

Si rebobinem al passat, veurem com Bach va amalgamar en la seva obra idees estètiques antagòniques i les va combinar magistralment, arribant a traspassar amb sorprenent llibertat les fronteres del renaixement polifònic a una solemne estructura barroca. En aquest sentit, el Cor Francesc Valls no es va quedar enrere, perquè la força renovellada de la seva musicalitat additiva i penetrable de segur que es va arxivar per sempre més a la biblioteca mental de tots els espectadors presents.

Hi ha qui diu que al final, som les cançons que hem sentit i que la música és el refugi de molts. Per això, per no deixar la música a la intempèrie i evitar una possible paràlisi musical, cal practicar-la, sentir-la, tocar-la. Certament, l’apoteosi sonora del Cor Francesc Valls va tancar la finestra del juliol amb un batec cultural exquisit, amb un cant a la naturalitat, amb un esclat místic, suggestiu, gratificant i satisfactori que va fugir del mundanal soroll durant gairebé dues hores.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00