Últimas noticias Hemeroteca

Miércoles, 21 de Agosto de 2019

Otras localidades

Llista d'espera de 300 persones a l'alberg okupa per a sense llar de Sagrada Família

Durant els últims 9 mesos l'antiga Casa de Cádiz ha acollit a 87 persones, entre elles, 12 menors

Una dotzena de persones seuen al voltant d'una taula al primer pis de la Casa de Cádiz, convertida en un centre okupa per a gent sense llar. Sobre les estovalles amanides i verdures cuites, que els regala Mercabarna i que cuinen per torns, les 24 persones que viuen acollides en aquest alberg autogestionat.

Des que fa nou mesos un grup va entrar a l'edifici i el va adequar per a viure-hi, hi han passat 87 persones però també 12 nens i la demanda no para de créixer: "Tenim 300 persones en llista d'espera i aquesta setmana han vingut cinc famílies demanant-nos sostre, una d'elles amb cinc fills. El més gran no tenia ni dos anys", assegura la Xantal, una de les dones que viu a l'edifici i que registra aquestes peticions.

SER Catalunya

Ara mateix, la més petita és l'Anna, una nena de 9 anys, filla de l'Elena i la seva parella, la Mika. Fa tres mesos que aquesta parella de refugiades va arribar a Barcelona fugint de la violència i l'homofòbia de Georgia.

Ara comparteixen habitació amb la Mari Carmen, una dona de 68 anys de Barcelona que es va quedar sense casa quan va morir el seu home. "D'un dia per l'altre em vaig veure al carrer, sense menjar. Un home que de tant en tant m'oferia aliments, un dia va intentar abusar de mi", relata la Mari Carmen.

"Les dones són especialment vulnerables al carrer", diu des de l'altre extrem de la taula en Lagarder Danciu, un educador social sense sostre que va ser el primer en okupar la Casa de Cádiz. "Són com preses", sentencia mentre la Mari Carmen, afirma amb el cap.

"Després de l'episodi vaig agafar molta por i em vaig ajuntar a un home, que em protegia. Al cap d'un temps me'l van matar una nit, per robar-nos", afegeix l'àvia de la casa. Quan va arribar a la Casa de Cádiz, duia dies sense dormir i estava destrossada. "Quan es va adormir pensàvem que era morta perquè va dormir 20 hores", riu un altre dels companys de taula.

Fora del centre de menors on vivia

És l'Ibrahim, un jove marroquí, ex menor tutelat. Fa dos mesos que va fer els 18 anys i la Generalitat el va fer fora del centre de menors on vivia. Ara es veu al carrer perquè l'ambaixada del seu país no li lliura el passaport perquè el Govern pugui adjudicar-li una plaça un pis públic. Cada tarda, però, religiosament va a la biblioteca a estudiar castellà per poder seguir tots els tràmits. Ho fa amb en Fares, un noi de 18 anys d'Algèria. Ell, assegura que no pot dormir a un alberg municipal. Té por d'estar de nit amb adults, perquè a Algèria va partir abusos.

No és un cas aïllat. "Molts es queixen que no se senten segurs als albergs perquè hi ha baralles, gent violenta o drogada", assegura en Lagarder. Els qui renuncien a aquesta seguretat, es troben que, com reconeix l'Ajuntament, molt sovint els 2.100 llits de la xarxa d'atenció a persones sense llar estan ocupats i han de quedar en llista d'espera.

És el que li va passar a la Xantal, una dona que sense llar que ha viscut al carrer durant anys, esperant poder tenir plaça en un d'aquests espais municipals. "Em vaig apuntar a tots els albergs que hi ha Barcelona, però em van dir que hauria d'esperar tres mesos", lamenta. Només va poder dormir sota sostre durant la campanya d'hivern a Llacuna, 25, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona que el consistori obre durant la campanya d'hivern.

Segons la Xantal, cada dia arriben a Casa de Cádiz una desena de persones demanant ajuda, algunes d'elles enviades des dels serveis socials. "Els envia l'ajuntament perquè no els poden ajudar esperant que nosaltres puguem fer alguna cosa, però estem desbordats. Només tenim lloc per a 20 persones i ja en som, 24", assevera la Xantal asseguda al menjador entre llits.

L'Ajuntament assegura que no s'ha enviat a ningú a Casa Cádiz

Des de l'ajuntament asseguren que no s'ha enviat a ningú a aquest espai i que la meitat de les persones que entren als centres de primera acollida duen més de dos mesos a la ciutat. "Això vol dir que provenen de diferents orígens, molts d'ells d'altres municipis on no els poden donar assistència", asseguren fonts del consistori.

Entre tots els habitants d'aquest alberg okupa s'organitzen per cuinar i mantenir el local net mentre es recuperen i proven d'aconseguir feina i trobar una casa pròpia. Ho fan amb l'ajuda dels veïns de Sagrada Família que els donen roba, mantes o menjar.

"Aquest espai ha de ser un pont per reenganxar-se a la societat", diu en Lagarder, que es felicita que 20 persones que han passat per la Cada de Cádiz ja ho hagin aconseguit.

"La clau és que fer-nos partícips d'aquest procés, en comptes de ser el número d'una llitera", afegeix en Juan, un home de 59 anys que va quedar al carrer després d'una separació. Fa unes setmanes que ha trobat feina i ha donat la meitat del sou a aquest espai. "Ells em van donar la vida, perquè quan vaig arribar em creia que em moria", diu. En Lagarder i la resta d'habitants esperen que l'Ajuntament de Cádiz els cedeixi aquest espai per seguir amb el projecte. El consistori andalús ho estudia.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?