Un centenar de maltractadors condemnats no poden fer els cursos de reeducació per falta de places

Barcelona

Un de cada quatre maltractadors condemnats per agressions masclistes a Catalunya no estan cursant actualment els programes formatius de reeducació emocional amb els que el jutge els computa la pena de presó, perquè justicia no té places suficients. Es tracta d'agressors amb una pena de menys de dos anys i sense antecedents que es comprometen a no delinquir, a fer una formació, a no establir cap mena de contacte amb la víctima i a pagar-li una indemnització, en cas que així ho estipuli el jutge. En cas d'incomplir qualsevol d'aquestes condicions, el reu entraria a presó. A l'actualitat 320 maltractadors estan cumplint tots els requisists, però n'hi ha 92 que segueixen en llista d'espera per problemes burocràtics, segons reconeix l'administració i denuncien els jutges. El departament de Justícia assegura que la nova llei de contractes ha ralentit les contractacions públiques a les dues fundacions externes que s'encarreguen d'impartir aquestes formacions i que treballen per reestablir el ritme habitual.

La jutge titular del Jutjat número 2 de violencia contra la dona,Francisca Verdejo, carrega contra l'administració. Assegura que no s'està podent cumplir estrictament la llei per culpa del Govern i que ajornar aquests cursos va en detriment de la rehabilitació dels agressors: "Quan a un condemnat se li imposa una pena, és per una doble funció: la primera és la resposta punitiva de l'estat a una conducta prohibida i la segona i més important és la resocialització i reeducació dels delinqüents i això no s'està aconseguint". La portaveu del colectiu Dones Juristes,Marisa Fernández, també ho considera especialment greu perquè entenen aquests cursos com gairebé "l'única mesura rehabilitadora". "És una mesura que cal preservar no només per la dona víctima sinó per les futures dones víctimes, perquè el maltractador sempre reincideix si no hi ha un canvi", manté Fernández.

Segons Dones Juristes, no hi ha places des de l'abril, una dada que l'administració no ha pogut confirmar. Justícia reconeix que hi ha hagut un bloqueig des del primer semestre perquè la nova llei de contractació els ha ralentit a l'hora de canviar contractes menors a adjudicacions de més abast, el que es tradueix en manca de places, una situació que també ha afectat altres departaments. Des del departament asseguren que és habitual un decatalge entre que el jutge emet la sentència i el condemnat cumpleix les mesures alternatives i que durant aquest primer semestre, quan el ritme de places s'ha ralentit, Justicia ha decidit prioritzar que passin pels cursos els agressors amb més necessitat o aquells la pena dels quals estava a punt de prescriure. Segons les fundacions que realitzen aquestes formació, és perjudicial que els agressors triguin en poder accedir a les places. Els terapeutes asseguren que els condemnats poden tenir una nova parella o simplement haver pres massa distància de l'agressió. Quan això succeeix, "el curs perd eficiència i valor", lamenta la coordinadora de la fundació IRES, una de les entitats que ha impartit aquests cursos.

Aquests programes formatius tenen una duració de tres mesos. Comencen amb l'entrevista d'un terapeuta que valora cada cas. Després, el condemnat ha d'assistir a 13 sessions en grup amb altres maltractadors i a dues entrevistes més (una a meitat del procés i una final, amb la que s'elabora un informe que s'envia al jutge). La tasca dels educadors és informar i reeduar als condemnat sobre totes les formes de violència. "Molts consideren que insultar o ignorar la parella no són formes de violència", relataCarol Palau, coordinadora de la fundació IRES. Els educadors fan entendre als assistents les conseqüències de les seves accions sobre les víctimes i el seu entorn. "Conectem els homes amb les seves emocions perquè entenguin la diferència entre diverses emocions com estar enfadat i estar trist", explica Palau. Els maltractadors han de recórrer a través de diverses tasques la seva biografia per trobar episodis complicats, abusos o històries personals que els hagin marcat i donin una explicació als terapeutes del seu comportament.