La Justícia imposa per primera vegada la màxima sanció a un jutge per assetjament a una funcionària

Madrid

Des del moment en què la funcionària va dir "no" al magistrat, la vida se li va fer impossible en les dependències de la seu judicial a Barcelona, fins que uns mesos més tard, al juliol de 2018 va demanar la baixa laboral.

Segons ha confirmat la Cadena SER, la comissió disciplinària del CGPJ ha ratificat la proposta de sanció de l'investigador d'aquest cas, Ricardo Conde, promotor de l'acció disciplinària del Consell, després de rebre la denúncia de l'afectada i comprovar els fets amb la resta de funcionaris d'aquest jutjat.

No obstant això, fonts de la institució reconeixen que "era mereixedor d'un retret més ampli" però precisen que "encara que l'assumpte és molt greu s'ha hagut d'aplicar el màxim que permet la llei orgànica de 1985, que no preveu a més cap suspensió de funcions".

Aquest reglament del poder judicial considera en el seu article 418.5 com a falta greu "l'excés o abús d'autoritat, o falta greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions, secretaris, metges forenses o de la resta del personal al servei de l'Administració de Justícia, (...). No obstant això, el legislador no inclou situacions com la que ha provocat aquest magistrat en què l'abús d'autoritat arriba a la fustigació i l'assetjament laboral, de manera que la llei, reconeixen aquestes fonts, "és arcaica i no contempla la realitat del segle XXI".

Segons les dades del Consell, es tracta de la primera sanció imposada a un jutge per una falta greu pel tracte desconsiderat a una funcionària. Fins ara hi ha hagut denúncies entre jutges per assetjament laboral però s'han arxivat. També es donen casos en què la conflictivitat laboral per discussions internes o presa de decisions, es trasllada a l'àmbit disciplinari, però mai abans s'ha sancionat fins al límit legal amb una multa de 3.000 euros.

El jutge sancionat té la possibilitat de recórrer la multa davant el Ple del CGPJ i davant del Tribunal Suprem.