Inexpugnables a casa

Girona

El Girona encara no ha completat un partit sencer que sigui rodó però, a diferència d’altres dies, no va obtenir el triomf a reacció sinó proposant des del xiulet inicial. La primera meitat va ser la millor actuació de tot el curs. Potser hi va influir que el rival deu ser el més fluix que ha passat per Montilivi però és difícil traçar la línia amb precisió.

Amb voluntat de viure a camp contrari i fer patir el rival, l’equip va ser profund per bandes i per dins, els centrals -tan Alcalá com Juanpe- van aconseguir filtrar passades que trencaven la pressió i connectar amb Gumbau i Granell, Gual insistent com sempre i, a més, encertat, i Borja García i Stuani rares vegades desentonen quan l’orquestra toca bé. Ahir, tampoc.

Abans de l’1-0, Borja García de cap, Stuani després de combinació i Aday ja van tenir bones opcions per estrenar-se. El gol de Borja (24') va ser d’oportunista. Gumbau va connectar amb Stuani, l’uruguaià va entrar a l’àrea i el seu xut va picar al pal. El ’10’ del Girona va recollir el rebot i va marcar amb un xut precís.

El 2-0 (38') va néixer en una jugada d’estratègia que Granell va posar a l’àrea des de l’interior esquerre, Alcalá la va lluitar i Gual va endreçar el rebot. Aday hauria pogut fer un golàs just abans del descans en un corner obert tret per Granell que el de Sentmenat va volear.

L’enamorament de Montilivi amb el seu equip va durar fins aquí perquè a la represa el Depor va fer un pas endavant i al Girona li van entrar els dubtes. L’equip es va ajuntar a prop de la seva àrea però Borja Valle, que acabava d’entrar al camp, va trobar el forat necessari per colar el 2-1 (63′).

El Depor va seguir manant, el Girona fent el que no sap fer, defensar i els xiulets van aparèixer. Primer tímidament i després més seguit. I es van intensificar quan Unzué va decidir retirar del camp a Borja García (81′) per fer entrar Samu Saiz.

El madrileny va posar fi al plebiscit pescant una pilota al mig del camp, conduint-la amb velocitat fins a la frontal i assistint a Stuani… que no va fallar. 3-1, partit liquidat i tal dia farà un any. Amb tot, Juan Carlos, va haver de fer un parell d'intervencions de mèrit al temps de descompte perquè el marcador no s'apretés un altre cop.

L’uruguaià deia a la zona mixta que se li havia fet estrany escoltar xiulets el dia que, possiblement, havien jugat millor i demanava unitat per al camí que falta.