Arguments de la condemna, pres a pres

Barcelona

El Suprem considera a l’exvicepresident Oriol Junqueras, com el líder indiscutible en absència de Carles Puigdemont, i per això s’endú la pena més alta, de 13 anys. Pel tribunal Junqueras ocupava “la cúspide de l’organigrama político-administratiu que es va posar al servei del procés sediciós”.

Les segones penes més altes són per Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. A Romeva, el tribunal el considera l’artífex de la sedició a nivell internacional i a Turull, el responsable del pacte nacional pel referèndum. El jutge també assenyala que l’exconseller de presidència va presentar les urnes i el cens universal. L’exconsellera Dolors Bassa, segons el tribunal, va ser clau en l’organització del referèndum. La seva conselleria va “acordar la confecció, impressió i distribució” del material electoral i va cedir l’ús de centres cívics com a locals per la votació de l’1 d’octubre. Diu la sentència, que la conselleria de Treball va “blindar-los davant una possible negativa dels directors”. A tots quatre els condemna per sedició i malversació.

De Carme Forcadell… El tribunal diu que des de la seva posició privilegiada, com a presidenta del Parlament, va fer possible la creació duna legalitat paral·lela i va desatendre, conscientment, les ordres del constitucional.

A Joaquim Forn i Josep Rull els cauen 10 anys pel seu paper en la sedició: "Forn i Rull eren membres del Govern. El seu protagonisme en les decisions reglamentàries que van determinar la creació d'una legalitat paral·lela ja ha estat subratllat. La seva responsabilitat en la mobilització tumultuària dirigida a demostrar la pèrdua de potestat jurisdiccional dels jutges de Catalunya, es va veure facilitada pels respectius càrrecs que exercien ", es llegeix en la sentència. Sobre Forn recau, també, la responsabilitat, segons el tribunal, d’usar els Mossos en pro del procés. El tribunal els absol del delicte de malversació perquè no ha acreditat que desviessin diners de les seves conselleries pel referèndum.

A Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el Suprem els condemna per haver mobilitzat a la ciutadania en contra dels jutges. El suprem és especialment dur amb Cuixart: “Situa la seva personal interpretació dels drets fonamentals per sobre de l'efectuada pel Tribunal Constitucional. Aquesta actitud portaria al caos si fos admesa i generalitzada. Suposaria el suïcidi de l'Estat de dret. La seva autodestrucció”, dicta la sentència.

Els tres exconsellers que estaven en llibertat (Carles Mundó, Meritxell Borras i Santi Vila) no entraran a presó perquè el tribunal considera que van donar ordres de no donar sortida a les partides de les seves conselleries pel referèndum. "Van ser també destinataris dels requeriments [del Tribunal Constitucional] que eren conseqüència de la resposta del Govern davant de la intensa i precipitada activitat legislativa, encaminada a la creació d'un marc jurídic que pogués ser invocat per donar aparent cobertura a la celebració del referèndum il·legal".