Els advocats dels manifestants empresonats denuncien manca de proves i parcialitat judicial

Barcelona

La primera setmana post sentència de l'1 d'octubre s'ha saldat amb 202 (160 per Mossos, 34 de Policia i vuit Guàrdia Urbana). 28 ja han ingressat a presó i 76 han quedat en llibertat amb mesures cautelars. Tenen ordres d'allunyament d'alguns epicentres dels disturbis com la delegació del govern de Lleida o l'edifici d'Hisenda o se'ls prohibeix assistir o apropar-se a menys d'un kilòmetre de manifestacions, mentre estigui oberta la causa o durant sis mesos en alguns casos. La resta han quedat directament en llibertat o estan a l'espera de passar a disposició judicial. Un de cada 5 detinguts és menor i la resta són joves, especialment els empresonats. Tots tenen entre 18 i 35 anys. La majoria són catalans, no tenen antecedents ni detencions prèvies; estudien i viuen a casa dels pares. Els seus advocats asseguren que els atestats no inclouen proves materials i que es basen exclusivament en el testimoni de policies que no donen detalls de la detenció. Per això, alguns d'ells denuncien que l'entrada a presó ha depès del jutge on han anat a parar.

De les 28 persones empresonades, 16 han estat detingudes a Barcelona (5 a Girona, 5 a Lleida i 2 a Tarragona) i han entrat a presó aquest cap de setmana. Se'ls acusa de danys, lesions, desordres públics o atemptat contra l'autoritat. En alguns casos, se'ls acusa de llençar pedres o atacar frontalment a la policia, tot i que no indiquen ni el lloc ni el moment. De fet, al primer empresonat se l'acusa d'estar "amb la cara tapada amb una samarreta durant els aldarulls i intentar creuar la línia policial". Segons el jutge d'instrucció 1 de Barcelona, la presó preventiva vol frenar les “actuacions violentes” que “causen por a gran part de la ciutadania, produeixen destrosses per valor de milions d’euros i imposen una mena de toc de queda en determinats barris pel temor dels veïns”. Segons el magistrat, els tres detinguts formaven part d'un "grup violent" que va tirar “una pedra” al cap d’un policia, que segueix en estat molt greu ingressat a l'hospital de Sant Pau per un traumatisme cranioencefàlic; tot i que no identifica a cap d'ells com autor de l'agressió.

Les defenses dels empresonats asseguren que les proves contra ells són febles. "Totes les detencions s'han produït amb el mateix patró: són detencions aleatòries. No s'identifica ben bé quin és el fet concret que motiva la detenció", explica Eduardo Cáliz, l'advocat de dos dels empresonats a Barcelona. "Queda sense determinar els danys concrets, les lesions concretes o el lloc concret on es produeixen", afegeix. Fonts de les defenses dels empresonats a Girona apunten en la mateixa direcció: "Són detencions que es fan a prop del lloc dels fets. Els atestats, però, es basen només en la minuta de la policia, interpretada subjectivament per alguns agents, la majoria de la Policia Nacional. No hi ha imatges, ni intervenció d'objectes, ni actes de danys. No comptem amb cap material que indiqui una objectivitat", assenyala l'advocat de 4 detinguts més. De fet, a Girona, tres detinguts van quedar en llibertat perquè els mossos van reconèixer en declaració davant del jutge que no havien vist si els acusats havien llençat algun objecte. Pràcticament les mateixes paraules que inclou un dels atestats que dicta "les circumstàncies de la detenció no s'han pogut determinar".

Per això, segons el lletrat d'Arrels Advocades o les defenses d'Alerta solidària, l'entrada a presó, com a mínim a Barcelona, ha depès del jutge. "Sembla més que ha correspost a una determinació aleatòria del jutge que no pas als fets concrets dels que són acusats els detinguts", explica Cáliz. Segons aquestes defenses, els detinguts han caigut a tribunals molt conservadors que els han empresonat i que no tenien previst estar de guàrdia. "Tenim seriosos indicis que s'ha produït una vulneració al dret al jutge natural predeterminat per llei. Als jutjats no estaven presents els titulars sinó que hi havia jutges substituts més conservadors, sense que tinguem clar quin han estat els motius", denuncia Cáliz. Segons Alerta Solidària, un jutge de guàrdia sense escissió política coneguda va ser substituït per un exmagistrat militar. Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, descarten que hi hagi hagut cap ordre governativa i expliquen que les guàrdies s'assignen un any vista i aquests canvis d'última hora són habituals.

A Girona, segons les defenses dels detinguts, la presó preventiva ha depès de la seva punteria. De si les pedres que van llançar van impactar contra algun agent. A Lleida, el magistrat ha obert un procediment per internar a dues persones al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona i ha enviat un dels detinguts a un centre de menors.