Els jutges de l'Audiència de Barcelona i Tarragona van tombar la prohibició de manifestació per ser un dret fonamental

Barcelona

La prohibició de participar o apropar-se a manifestacions o concentracions és una de les mesures cautelars estrelles de les causes obertes pels aldarulls en contra de la sentència. Els jutges d’instrucció d’arreu del territori han deixat en llibertat en càrrecs a més de 100 joves per desordres públics, atemptat a l’autoritat, o tots dos delictes. D'aquests, a més de la meitat se'ls ha prohibit manifestar-se com a mesura cautelar. Es tracta d’una mesura restrictiva que tant l’Audiència Provincial de Barcelona com la de Tarragona ha tombat, com a mínim tres vegades, perquè consideren que vulnera el dret fonamental de reunió, recollit en l’article 21 de la Constitució. Les resolucions per casos similars diuen literalment que “la prohibició de manifestar-se és un indici d’anormalitat democràtica” i que la protesta és “un instrument per a la salut del sistema”.

La primera d’aquestes resolucions data del 2012, pels aldarulls que es van produir durant la vaga general del 29 de maig d’aquell any. El jutjat d’instrucció 30 de Reus va deixar en llibertat alguns detinguts a qui es prohibia manifestar-se. Els seus advocats van recórrer a l’Audiència de Tarragona, que els va donar la raó i va tomar la restricció. El tribunal sentenciava: “Resulta obvi que ens trobem davant d’una mesura cautelar restrictiva d’un dret fonamental, el de reunió, que està íntimament lligat a altres drets fonamentals, com el dret a la llibertat, llibertat de deambulació o, fins i tot, d’expressió”.

Els jutges consideren que en tant que dret fonamental, la prohibició no té base legal: “Tota ingerència en l’àmbit dels drets fonamentals precisa d’una habilitació legal”, que en aquest cas no existeix. Segons la llei d’enjudiciament criminal, per poder adoptar mesures d’allunyament d’un lloc és “estrictament necessari” que hi hagi una víctima a protegir d’un dels delictes compresos a l’article 57 del codi penal, on no s’inclouen els delictes contra l’ordre públic ni l’atemptat contra l’autoritat. Segons una altra resolució de l’Audiència de Barcelona, en aquests casos no hi ha una “víctima individualitzada”. La mateixa interlocutòria considera que la prohibició de manifestacions “pot generar conflictes interpretatius” per la poca precisió de la zona d’allunyament.

Tot i que els mossos asseguren que no havien vist mai una crisi d’ordre públic, com la de les últimes dues setmanes, un dels escenaris recents més semblants és el desallotjament de Can Vies al maig del 2014. Després dels enfrontaments d’aquella setmana, el jutge també va prohibir les manifestacions a un detingut com a mesura cautelar. Ho va fer amb els mateixos arguments que ara: “Des del moment que cabia preveure que hi hauria nous actes de protesta en dies successius, la mesura es reputava necessària per el manteniment de la pau pública davant del risc de reiteració delictiva”, dictava aleshores el tribunal.

També en aquell cas l’Audiència de Barcelona ho va tombar, emparant-se en jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. La resolució de l’Audiència manté que la manifestació és un “instrument per a la salut d’un sistema democràtic” i un “dret universal vinculat a la dignitat humana”. Els jutges encara fan un pas més enllà, advertint de les implicacions de la mesura: “La sala estima que tal privació constitueix un preocupant indici d’un context d’anormalitat democràtica”.