El nou decret digital permetrà actuar sobre pàgines de l'independentisme

La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo / Eduardo Parra - Europa Press (EUROPA PRESS)

Madrid
El Reial decret llei sobre seguretat digital que ha aprovat avui el Govern en funcions per la via d'urgència permetrà actuar sobre les pàgines de la Generalitat i de l'independentisme català que contravinguin aquesta norma. També podria afectar la pàgina Republica.cat, el servidor de la qual està situat fora de la Unió Europea.
El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, anunciava aquest matí aquest decret, que ha portat personalment al Consell, per frenar els intents de l'independentisme d'estendre el que es coneix com la "república digital" catalana.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, ha presentat aquest Reial-decret de mesures urgents per raons de seguretat en matèria d'Administració Electrònica, contractació de les Administracions Públiques i Telecomunicacions.
La norma té per objecte regular aquest marc normatiu, que comprèn mesures urgents relatives a la documentació nacional d'identitat; a la identificació electrònica davant les administracions públiques; a les dades que obren en poder de les mateixes; a la contractació pública; i al sector de les telecomunicacions.
Calvo ha justificat la urgència de la norma perquè, segons ha reconegut, "ja hi ha situacions" que "preocupen" al Govern en matèria de seguretat digital i "cal reaccionar com més aviat millor".
La vicepresidenta del Govern en funcions no ha volgut respondre explícitament a les preguntes sobre si té ja el Govern localitzades pàgines web o vulneracions en les xarxes que afectin el sobiranisme català, però fonts de l'Executiu sí que han admès que tenen coneixement que hi ha pàgines de la Generalitat amb servidors en "paradisos digitals".
La nova norma, precisament, obligarà totes les administracions a contractar els seus servidors dins la UE perquè es pugui tenir un control de la informació digital.
"No hi pot haver servidors fora de l'espai de la Unió Europea. Hem de conèixer des d'on surt la informació, qui la manega, amb quins fins i per què", ha dit la vicepresidenta.
El decret entrarà en vigor el proper dimarts, enmig de la campanya electoral i quan persisteix la tensió a Catalunya després de la sentència del procés.
Calvo ha assegurat que el Govern central portava treballant mesos en aquesta norma, tot i que ara l'aprovi de manera urgent, i ha insistit a defensar que es faci en aquests moments perquè el Govern "ha de reaccionar" quan té coneixement de determinades situacions.
La número dos de l'Executiu ha explicat que el decret reconeix el DNI com l'única identificació vàlida -exclusiu i excloent, diu el decret- per als espanyols en l'àmbit digital.
També obliga que els servidors de les administracions públiques estiguin a la UE i al fet que hi hagi una garantia d'accés a les dades i la contractació pública de totes elles.
Calvo ha defensat que la norma busca, en definitiva, garantir la seguretat en l'àmbit digital i "identificar cada vegada més i millor" les "ciberamenaces".
El capítol primer d'aquest decret contempla les mesures per a la identificació mitjançant el DNI i el segon regula les mesures en matèria d'identificació electrònica entre les administracions públiques, la ubicació de les seves bases de dades i les dades que cedeixxen altres administracions.
L'objectiu, assenyala el Govern en la nota que ha facilitat, és garantir la seguretat tant vertical entre administracions quan tractin dades personals com a nivell horitzontal entre ciutadans i administracions.
El capítol 3 regula mesures en matèria de contractació pública, totes elles per reforçar el compliment de la normativa de protecció de dades personals.
El Govern explica en aquest sentit que els contractistes del sector públic manegen en ocasions moltes dades personals "l'ús inadequat pot plantejar riscos per a la seguretat pública".
L'Executiu subratlla d'aquest decret que respecta els límits constitucionals, i la seva aprovació urgent quan el Govern està en funcions és "congruent" amb el que exigeix la llei al respecte.
Defensa així mateix que les mesures aprovades són "adequades i proporcionades" i permeten a més "millores substancials en l'àmbit de l'administració electrònica, la contractació pública i les telecomunicacions".




