8 de cada 10 delictes electorals es produeixen a Catalunya

Barcelona

8 de cada 10 delictes electorals a tot l’Estat es produeixen a Catalunya, quasi tots a la provincia de Barcelona, segons dades de la Fiscalia. Es tracta, sobretot, de no presentar-se a la mesa electoral però també d’intentar comprar el vot o votar dues vegades, delictes que desde 2011 no han deixat d’augmentar.

En els últims 8 anys, les sentències per delictes electorals a Catalunya s’han multiplicat per cinc: han passat de 34 al 2011 a 165, al 2017, que és l’últim any del que hi ha dades. D'aquestes 165 persones que s'han assegut al banc dels acusats, 150 són de la demarcació de Barcelona. A Tarragona es va jutjar a 11 persones i a Girona, 4. En total, els catalans representen el 84% per cent del total de persones que han anat a judici a tot Espanya per aquests delictes (196); la majoria per no presentar a la mesa electoral quan els tocava.

És el cas, per exemple, d’un home del Prat de Llobregat, que al 2015 va ser cridat per ser segon vocal de mesa i que per no anar-hi va ser condemnat amb una multa de 4.320 euros i amb la prohibició de presentar-se a unes elecciones durant 4 anys. Els tribunals han sancionat casos semblants amb multes inferiors o, fins i tot amb penes de presó, ja que les condemnes per aquest tipus de delictes poden enfilar-se fins a 7 anys de presó.

Barcelona és la capital d'aquest tipus de delictes, amb molta diferència de la resta de provincies de l'Estat o de la resta de Catalunya. En total, des de 2011 a Barcelona 382 persones han estat jutjatdes per delictes electorals. A Catalunya, la segueix Tarragona amb 18 processats. A Girona s'ha jutjat a 14 persones i a Lleida 2.

9 eleccions en 8 anys

Durant el període estudiat, entre 2011 i 2017 els catalans hem acudit a les urnes 9 vegades. Al 2011 es van celebrar eleccions generals i municipals, l'any següent eleccions autonòmiques. Al maig, setembre i desembre del 2015 els catalans van anar a votar en eleccions municipals, autonòmiques i generals, respectivament. Sis mesos després, donat el bloqueig institucional es van tornar a celebrar eleccions generals. Al desembre del 2017, els catalans van tornar a decidir qui volien que a la Generalitat, en unes eleccions convocades arrel de l'aplicació de l'article 155.