Comín, Puig i Puigdemont compareixeran conjuntament davant la justícia belga el 16 de desembre

Bruselas

La Fiscalia de Brussel·les ha acceptat avui la petició de la defensa dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig de celebrar una vista conjunta el 16 de desembre amb l'euroordre emesa per la Justícia espanyola contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

La justícia belga ha acordat així ajornar la vista fixada per avui sobre l'euroordre dictada contra els exconsellers fugits a Bèlgica Comín i Puig, després d'una audiència formal de menys d'una hora en un tribunal flamenc de la Cambra del Consell de Brussel·les, jutjat de primera instància.

S'encarregarà del cas el mateix jutge que té assignat el cas de Puigdemont, que és també el mateix magistrat que es va ocupar de la primera euroordre del 2017, ha explicat Comín en declaracions a la premsa a la sortida del Palau de Justícia de Brussel·les.

El Tribunal Suprem espanyol reclama Puigdemont i Comín per sedició i malversació, i Puig només per malversació.

Els advocats dels tres polítics independentistes fugits a Bèlgica el 2017, després de la declaració d'independència de Catalunya, faran una "defensa conjunta" dels seus clients, però tècnicament són tres casos diferents i, eventualment, el jutge ha de dictar tres sentències diferenciades.

Abans de la nova vista del 16 de desembre, Paul i Simon Bekaert, advocats de Comín i Puigdemont a Bèlgica pel que fa a les euroordres, hauran de presentar els seus al·legats per escrit abans del 25 de novembre.

El fiscal presentarà el seu abans de el 5 de desembre i la defensa dels polítics independentistes lliurarà el seu al·legat escrit final abans del 12 de desembre, quatre dies abans de la vista, que se celebrarà a porta tancada.

Serà aquest magistrat d'un jutjat flamenc de primera instància de la Cambra del Consell de Brussel·les qui eventualment decideixi si lliura o no eals consellers, sentència que es pot recórrer en Apel·lació i Cassació.

El procediment de resolució de l'euroordre sol tenir un termini de 60 dies que es poden allargar a 90 o fins i tot més enllà d'aquesta data en circumstàncies excepcionals.

En aquesta ocasió, el calendari podria ser inusualment extens a causa del fet que Puigdemont i Comín, elegits eurodiputats per JxCat a les eleccions europees del 26 de maig però no reconeguts com a tals per Espanya ni pel Parlament Europeu, han reclamat davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la seva condició d'europarlamentaris.

"Hem d'anar pas a pas i estaran preparats per a tot", ha declarat l'advocat Simon Bekaert.

La cort europea encara no ha fixat la vista per aquest cas però, en un procés similar, el tribunal de Luxemburg sí que ha fet passos respecte al líder d'ERC, Oriol Junqueras, sentenciat a 13 anys de presó per sedició i malversació en la causa del "Procés".

Aquesta mateixa setmana, l'advocat general del cas de Junqueras, l'opinió del qual no és vinculant però en la majoria dels casos sol orientar les decisions de tribunal, va donar la raó al polític català.

Junqueras hauria d'haver estat considerat eurodiputat des de la proclamació dels resultats dels comicis europeus al maig, segons el jurista europeu, qui també va concloure que aquesta decisió no tindria efecte ja que el líder d'ERC ja ha estat condemnat pel Suprem.

Oriol Junqueras hauria també d'haver gaudit d'immunitat parlamentària des de l'obertura de sessions del Parlament Europeu el passat 2 de juliol, sempre segons el jurista de la cort de Luxemburg.

Ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà de pronunciar-se sobre el cas, que podria orientar també la cort en els casos de Puigdemont i Comín.

"Si arribés abans la sentència del TJUE que (el dictamen) del jutge belga, el procediment quedaria suspès i l'instructor a Espanya haurà de demanar un suplicatori per reprendre la tramitació de l'euroordre", ha assenyalat Comín.

En cas que Luxemburg no s'hagi pronunciat tot i que el jutge belga hagi analitzar el cas, els exconsellers demanaran al tribunal belga que enviï una qüestió prejudicial al TJUE sobre la qüestió de la immunitat".

Lluís Puig, per la seva banda, no es va presentar a les eleccions europees, de manera que en principi no es veuria afectat per les decisions del TJUE.