A mig camí

Girona

El Girona no va poder obtenir la tercera victòria consecutiva de l’era Martí però com a mínim va tornar d’un camp exigent com el Toralín amb un punt, cosa que ja és novetat.

Carregat de baixes (Stuani, Mojica, Gumbau i Borja García), l’equip va estar imprecís en la sortida de pilota, perdia la majoria de disputes i quan tenia opció de córrer fallava en l’última passada o ni la feia.

Les millors ocasions locals van venir després de pèrdues de Diamanka i Ramalho que no es poden permetre davant l’àrea pròpia però Juan Carlos i el pal dreta de la seva porteria van fer que es pogués mantenir el zero al caseller.

A l’altre costat de camp, Caro amb prou feines va haver d’intervenir un cop en un xut llunyà de Samu Saiz que gairebé sempre va aguantar massa la pilota.

A l’inici de la segona part, una acció per l’esquerra –la banda més productiva- va acabar amb una rematada de cap de Marc Gual a les mans del porter. Del 0-1 es va passar a l’1-0 quan Benito (49’) va agrair un regal d’Alcalá en un rebuig inverosímil –l’enéssim- per batre de molt a prop Juan Carlos, que va estar a punt de desviar el xut.

Molt poc després i amb el conjunt blanc i vermell encara en estat de xoc, els locals haurien pogut fer el 2-0 però, com li va passar al Girona, perdonar li va sortir car perquè Marc Gual sí que va ser clarivident als 55’ per enviar un xut amb l’esquerra lluny de l’abast de Caro.

La pilota li havia servit Samu Saiz després d’una combinació amb Jairo, de llarg el millor del partit. El gol va acabar amb la resistència de la Ponferradina que, més cansada, va veure com el Girona dominava el tram final.

Ramalho, als 85’, va marcar en una falta executada per Granell però l’assistent va aixecar la bandera i el VAR li va donar la raó.