El govern elimina més de 15.000 habitatges projectats a la Costa Brava
La pla director de la Costa Brava evita la construcció de la meitat de les cases que s'havien planificat
És l'operació de protecció del territori més gran que s'ha fet mai a l'Estat espanyol
Girona
La Generalitat ha esborrat del mapa 15.037 nous habitatges projectats al litoral, la meitat del potencial de creixement de la Costa Brava. És l’operació de protecció del territori més gran que s’ha fet mai a l’Estat espanyol. S’han revisat 202 sectors, s’eviten 15.037 habitatges nous i reduir l’impacte de 3.319 cases més. En total, es garanteix que més de 1.168 hectàrees seguiran sent paisatge natural.
La Generalitat defensa que ha utilitzat criteris ambientals i que ha analitzat els efectes que tindria sobre el canvi climàtic. Per això, calculen, el pla permetrà deixar d’emetre a l’atmosfera 619.468 tones de CO2, el 60% del que s’hauria emès si totes cases s’haguessin construït. El secretari d’Hàbitat Urbà, Agustí Serra, diu que amb aquest pla volen frenar l’especulació urbanística: "Segurament hem fet tard amb el procés massiu que hi ha hagut al llarg de dècades. Volem aturar al màxim que es pugui seguir fent aquest tipus d'accions", ha afirmat.
Per blindar els sectors afectats, els govern allargarà fins a mitjans de l’any que la ve la moratòria per construir a la Costa Brava. També aprovarà una normativa per limitar els xalets i cases aïllades als municipis de la costa. Ho farà posant restriccions per fer edificis alts en terrenys amb pendents de més del 30%, i amb grans jardins, terraplens i murs que tinguin un gran impacte visual.
"És el bon moment per protegir el paisatge i el medi, i preservar tots els trets caracteritzadors de la Costa Brava", ha assegurat Agustí Serra.
Una tercera part dels edificis suprimits són a Roses. El govern també ha retallat més de la meitat de les cases que es podrien construir a Begur i Pals. El pla es carrega algunes de les promocions més polèmiques, com la construcció de 260 cases a la cala d’Aiguafreda de Begur i la urbanització de Cala Morisca de Tossa.
Roses i l’Escala a l’Alt Empordà, i Begur, Pals i Santa Cristina al Baix Empordà són alguns dels municipis més afectats. El govern ha apostat directament per desclassificar alguns dels projectes que havien aixecat més polèmica: Cala Morisca de Tossa (on s’havien de fer 100 habitatges), Aiguafreda (amb 300 habitatges), i els sectors de Rodors de Pals (amb 580 habitatges).
En canvi, en altres sectors, com el de Sa Guarda de Cadaqués s’ha limitat a reduir l’impacte visual perquè, segons el secretari Agustí Serra, ja està bastant avançat: "Tenint en compte la fase en què es troba, fem una modificació de l'ordenació per tal que l'edificació es concentri en les cotes més baixes".
Altres casos, com la construcció de 24 cases a una antiga pedrera il·legal de Begur, tenen llum verda per seguir endavant perquè ja tenen el permís per construir i la Generalitat no es vol arriscar a indemnitzacions milionàries.
David Parreño Mont
Cubre información local en Ràdio Girona desde 2018. Graduado en Humanidades y Periodismo por la Universitat...