El concessionari de cotxes que és un temple pels aficionats de l'Inter

Milà

Al sud-oest de Milà, al carrer Carlo d’Adda que desemboca al Naviglio Grande, el més ample del sistema de canals que es va inventar Leonardo Da Vinci, hi trobem la Carrozzeria Inter de Milano.

En una ciutat on costa trobar símbols, locals i colors de l’Inter, aquest concessionari i taller de cotxes és un lloc de culte pels interistes.

Va ser fundat el 1961: aquell any, l’Scudetto es decideix als despatxos. Inter i Juve se la juguen entre ells, i a dues jornades del final, hi ha un Juve-Inter a Torí.

L’aforament es desborda per la quantitat de gent sense entrada que aconsegueix accedir al camp, i amb el públic a la pista d’atletisme i fins al límit del terreny de joc, l’àrbitre a la mitja hora suspèn el partit i, com en precedents anteriors, li dóna per guanyat a l’Inter per 0 a 2.

Però el president de la Juve, Umberto Agnelli, el capo màxim de la família dels Agnelli, posa recurs a la Federació, la Federcalcio. I el president de la Federació, que era... Umberto Agnelli, la mateixa persona, decideix que deixa el càstig en una multa econòmica i que el partit s’ha de repetir. La Juve guany l’Scudetto l’última jornada, abans no s’hagi repetit el duel amb l’Interr

El president interista, el nom també us sonarà: Ángelo Moratti, pare de Massimo Moratti i que dóna nom a la plaça on hi ha San Siro, va ordenar a l’entrenador argentí de l’Inter que havia contractat aquell any, de nom Helenio Herrera, que jugués la repetició amb l’equip juvenil.

On, per cert, hi militava un jovenet Sandro Mazzola, que amb 19 anys li van haver de canviar d’hora un exàmen de quart de comptabilitat perquè si no els seus pares no el deixaven anar a jugar aquell duel històric.

La Juventus va guanyar per 9 a 1 el que els aficionats de l’Inter encara anomenen el Partit de la vergonya.

Unes setmanes després, l’Inter va fitxar un migcampista ofensiu, també el coneixeu, que es deia Luis Suárez Miramontes. I la història del Grande Inter ja la sabem tots.

Però també després d’aquest partit, un jove aficionat interista de poc més de 20 anys anomenat Vittorio Fiamberti va obrir aquest concessionari amb el nom de l’Inter de Milà que, 58 anys més tard, mantenen viu els seus fills.

A dia d’avui, a més de vendre-hi i arreglar cotxes de totes les gammes, l’oficina és com un petit museu de rèpliques de trofeus, copes, plaques, samarretes i molts altres objectes relacionats amb l’Inter. Els dilluns es converteix en un bar improvisat d’aficionats que van a comentar la jugada del cap de setmana. Quan hi ha títols, l’autèntica festa de celebració es produeix en aquesta porta. Molts jugadors, entrenadors i directius n’han sigut clients.

La cirereta del pastís d’aquesta història, és que al cap d’uns anys d’obrir el local van descobrir que en aquest mateix terreny hi havia el primer camp de futbol on va jugar l’Inter quan el van fundar el 1908. La línia del mig del camp passava per la vorera.

I a dia d’avui just a la vorera del davant, vuit números més avall, hi ha un restaurant argentí: el Gaucho. El propietari del local és la llegenda de l’Inter i actual vicepresident Javier Zanetti.

La història nerazzurra els ha reunit a tots aquí.