La indústria militar catalana dona feina a 1.700 persones

Barcelona

SER Catalunya ha tingut accés a l'únic informe que analitza el volum de la indústria militar catalana. El document, elaborat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, constata que la recuperació econòmica dels últims anys també ha fet créixer la producció bèl·lica i de seguretat. En termes globals, es calcula que el sector dona feina a unes 1.700 persones a Catalunya, on factura uns 20 milions d'euros cada any. Aquesta xifra representa només el 0,8% del total estatal, però els autors de l'estudi subratllen que podria créixer fins al 2% si se sumessin els beneficis de les companyies que treballen a Catalunya però tenen la seu principal a Madrid. És el cas d'Indra, present al barri del Poblenou de Barcelona, des d'on participa en la fabricació de components per a míssils, radars, avions, helicòpters o fragates. Segons aquest informe, entre maig del 2017 i 2018, aquesta empresa va signar fins a 152 contractes amb el Ministeri de Defensa espanyol per un valor de més de 65 milions d'euros.

Sobretot, guanyen pes les companyies catalanes dedicades a vigilar fronteres. Destaca GMV, que tradicionalment ha rebut encàrrecs tant de l'OTAN com de l'Agència Europea de Defensa i que, en els darrers anys, ha anat creixent fins a convertir-se en la segona contractista de Frontex (el cos europeu responsable, per exemple, de controlar l'arribada de refugiats pel Mediterrani). Només entre 2015 i 2018, va signar contractes amb aquest organisme per valor de més de 12 milions d'euros. Accenture, Atos IT, Rohde & Schwarz i Sopra Steria són altres actors principals en el mercat català de la tecnologia de defensa.

La majoria d'aquestes empreses també treballen en àmbits civils (com l'automoció o les telecomunicacions) i, per aquest motiu, han rebut diferents encàrrecs de la Generalitat i milers d'euros en ajudes en l'última dècada mentre seguien destinant part de la seva producció a la indústria bèl·lica. És el cas de la pròpia Sopra Steria, que el 2017 va ingressar 137.000 euros en ajudes tot i dedicar un 25% de la seva feina a aquest sector; GTV, amb un 20% dedicat a la defensa i especialitzada en software per a aviació militar, que l'any 2012 va rebre 100.000 euros públics; o Nitricomax, que entre el 2015 i el 2017 va aconseguir subvencions per valor de 200.000 euros. Aquesta última companyia treballa des de la petroquímica de Tarragona, on fabrica àcid nítric que s'utilitza, entre altres, per a la fabricació d'explosius.

Ampliar

Més enllà de les ajudes directes, l'administració també ha signat contractes importants amb algunes d'aquestes corporacions. De nou, destaca el cas d'Indra, a qui s'han adjudicat els recomptes de la majoria d'eleccions d'aquest país, però també algunes petites i mitjanes empreses del sector de la defensa han fet negoci amb els serveis públics. Els autors de l'informe subratllen l'exemple de Gaptek 2011, companyia dedicada a la construcció d'hangars i mòduls. Tot i que la meitat de la seva producció està destinada a la indústria militar, l'any passat també va rebre una comanda de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència per fabricar mòduls d'acollida per a menors estrangers no acompanyats.

SER Catalunya ha contactat tant amb el Departament d'Empresa com amb el Departament d'Exteriors de la Generalitat per conèixer el posicionament del Govern sobre aquest informe, però les dues conselleries han declinat donar el seu punt de vista sobre aquesta informació.

Únete al canal de WhatsApp de la SER