Troben a Blanes l''Atlàntida' del corall
Científics del CSIC observen refugis de coralls profunds a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat
23 científics amb dos robots s'embarcaran durant dues setmanes per conèixer més d'unes colònies que ja qualifiquen d'"excepcionals"
Primeres observacions d'una paret del canó de Blanes, recoberta principalment de M. oculata / CSIC
Blanes
A Blanes, a uns 15 quilòmetres de la costa i a 600 metres de profunditat, hi ha un dels refugis de corall més grans del litoral català. L'han trobat per casualitat científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i ara submergiran dos robots per tenir imatges en 3D. "La quantiat i la densitat dels coralls, i la mida de les colònies és excepcional, molt important", ha dit a Ràdio Girona-SER Catalunya el geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte.
Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar estaven fent un projecte sobre els impactes de la pesca d'arrossegament en els sediments marins profunds, quan es van topar amb aquestes colònies molt poblades de coralls profunds d’aigua freda. Es mantenen refugiades en parets de centenars de metres d’alçada d'una gran vall submarina coneguda científicament com el "canyó de Blanes".
Detall de P. laris i C. verticillata a 769 metres de profunditat / CSIC
- Canvis en la pesca
Hi han trobat fins a cinc espècies diferents de coralls d'interès ecològic com la Madrepora oculata i la Lophelia pertusa. Tot apunta que alguns exemplars podrien tenir més de 100 anys i que han sobreviscut a les xarxes d'arrossegament dels pescadors.
El geòleg marí Pere Puig, coordinador del projecte ABRIC, ha explicat que els ecosistemes trobats són un "oasi de biodiversitat" perquè acostumen a acollir multitud d’espècies: "Hem trobat colònies de dimensions molt grans, crec que més de cent anys de vida fàcilment. Un dels objectius de la campanya és agafar coralls -vius i morts- i datar-los per veure quins ritmes de creixement tenen".
Els experts creuen que que s’han refugiat en aquestes parets de les arts de pesca perquè les colònies més properes a les zones pesqueres mostren signes de sufocació per excés de sedimentació, ja que estan exposades als impactes indirectes de la pesca d'arrossegament.
La sonda de l'Institut Espanyol d'Oceanografia utilitzada en les primeres observacions / CSIC
23 científics amb dos robots s’embarcaran ara en el Buc Oceanogràfic Sarmiento de Gamboa durant dues setmanes per conèixer l’estat de conservació d'aquestes colònies.
David Parreño Mont
Cubre información local en Ràdio Girona desde 2018. Graduado en Humanidades y Periodismo por la Universitat...
