Mentre hi ha vida hi ha esperança

Girona

Els dos primers quarts la defensa va ser protagonista. L'Spar Citylift tenia ben collat el potent equip italià però a l'anella contrària també se li negava el pa i la sal (8-13). Amb un segon quart pletòric de Meny (12 punts), l'Uni va arribar al descans a un sol punt de l'Schio (26-27) però no va ser fins al tercer quart que va aconseguir treure's la cotilla i imposar un ritme més viu per prendre el timó del partit.

Bons minuts d'Araujo en defensa i en atac -amb dos triples providencials- i també va començar a produir Coulibaly, que, malgrat tot, va fer més feina al darrera amb 7 rebots. Després de 30 minuts, el marcador era més aviat magre (46-42) i la distància curta però l'Uni havia fet el més difícil i, a l'últim quart, va aconseguir el més impensable; estirar la renda fins als 16 punts (63-47).

Va ser gràcies a l'encert de Marta Xargay. La gironina va anotar els seus 11 punts als últims 10 minuts i l'Uni va arribar a tenir un final tan plàcid que el tècnic va tenir temps de fer debutar Núria Bagaria i Julia Soler.

Un reconeixement per a unes jugadores importants en el dia a dia i, possiblement, la constatació que el que es va viure ahir va ser una mena de final de festa. I és que, malgrat la victòria, l'Uni no depèn de si mateix per continuar a l'Eurocup, la segona competició.

Les gironines son setenes i necessiten guanyar a la pista del Montpeller dimecres vinent i esperar que el Dynamo de Kursk perdi a casa seva contra l'Arka Gdynia polonès, que ja sap que serà últim passi el que passi.