Marihuana a domicili

Barcelona

Arriba a Espanya, a Barcelona, la marihuana a domicili. Almenys tres associacions cannàbiques de la capital catalana han contractat repartidors, que copiant el model d’empreses a domicili com Glovo o Deliveroo, entreguen la droga a casa. Fan fins a 30 repartiments al dia, una pràctica il·legal, segons els experts, que desconeixen els Mossos d’Esquadra.

El club cannàbic que més ha consolidat aquest model porta 4 anys obert al centre de Barcelona amb un grup reduït de socis. Repartidors i ex-treballadors com el Xabi, que no ha donat el seu cognom per por a una investigació, consideren que l’activitat esquiva el tràfic de drogues. “El que està penalitzat és tenir la droga al carrer o consumir-la a la via pública. Per evitar aquestes infraccions, el que fem és dur la droga molt aïllada: la marihuana va dins d’una bossa, que va dins d’una altra bossa, que va dins d’una motxilla, que va dins de la caixa del baül de la moto”, explica el repartidor.

“Perquè no hi hagi problemes amb la policia, ho enviem per correu confidencial, dins un sobre que només pot obrir la persona a la que va destinada”, explica el Xabi, que té ordres de fer veure que no sap què transporta. “Jo, en teoria, no sé el que hi ha. Vaig a la oficina, em donen els paquets, em munten la ruta i li entrego al soci la droga. Si em para la policia, jo no sé res”, relata.

El cert és que no és fàcil advertir el contingut: La quantitat que el soci demana està dins d’una caixa metàl·lica i segellada a foc per evitar que desprengui olor. “Només se li pot donar al soci en mà, ni a la mare, ni a la parella ni a ningú. Un cop entregat, al soci se li diu que és pel seu estricte consum i que només en pot fer a casa”, relaten des de l’associació.

Venta, tràfic o consum col·lectiu

Les associacions defensen que malgrat la droga surti al carrer, no hi ha tràfic perquè es tracta de plantacions col·lectives. Els eufemismes són importants, remarquen: “No dic que estic comprant, dic estic aportant per l’associació o que estic retirant una substància que ja és meva; totes les plantes són de tots. Quan vols consumir, el que fas és retirar la teva part”, explica un soci.

Els advocats especialistes no ho veuen igual. El president de la comissió de Drogues de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Francisco Blázquez hi veu indicis delictius: “Si el soci no va a buscar la seva plantació comuna, sembla un negoci, una facilitació del tràfic. No és consum, sinó que algú està comprant o adquirint una substància”.

Blázquez recorda que “consumir marihuana està permès, però qualsevol altre fórmula, està descartat del codi penal”. Les associacions cannàbiques aprofiten el consum col·lectiu i l’associacionisme per comprar i consumir de forma legal, dins dels clubs privats. Però segons l’advocat, amb el mètode a domicili, “el que es fa és eliminar el risc del consumidor” que recau en el repartidor. “S’arrisca a que el detinguin i l’imputin un delicte contra la salut pública”, adverteix el lletrat.

Fonts policials consultades, reconeixen no tenir constància d’aquest nou mètode. Apunten haver detingut diversos traficants els últims dos anys que venien la droga pel carrer desplaçant-se en patinet o en bicicleta, però desconeixen que que diversos clubs contractin transport a domicili. Aquesta pràctica mou, segons els investigadors, quantitats petites, el que s’anomena “menudeo” i l’objectiu de la policia és arribar als grans narcotraficants.