Bibiana Rossa: "la política és l'art de la convivència"

Poques dones han ocupat tants càrrecs polítics a Andorra com Bibiana Rossa qui, amb el somriure que la caracteritza, sempre comenta que, a l'igual que Òscar Ribas, mai no ha finalitzat cap mandat.

Ha estat la primera dona consellera general de la parròquia de Canillo, juntament amb Rosa Maria Mandicó; primera dona cònsol major al país, al costat de Lydia Magallón; segona dona ministra i única dona al govern constituent; i més recentmentment vicepresidenta del grup parlamentari socialdemòcrata.

Una trajectòria de la que no presumeix i de la què diu sentir-se hereva de moltes altres (Assumpció Rossell o Lurdes Font, per exemple), i a la què va arribar per motivació però també per casualitat.

Bibiana Rossa ha estat al costat de Rosa Ferrer una de les dones més influents del país. Tot i que el seu concepte de fer política no és altre que "un servei públic constant" que es practica cada dia i des de tots els àmbits: "presidint una comunitat de propietaris, sent membre d'una associació de pares; tots i totes fem política cada dia, des de que ens llevem fins que anem a dormir" assegura. I és que, per ella, la política no és altra cosa que "l'art de la convivència".

Bibiana Rossa va néixer el gener del 1960 a França, on els seus pares van emigrar a finals de la dècada dels anys 50. "Andorra no ha estat mai un país ric; la riquesa d'Andorra la fa la gent que conforma la societat andorrana; i en aquells anys no hi havia oportunitats per a tothom; així que els meus pares es van veure obligats a emigrar" explica. Es feien càrrec d'una petita explotació agrícola. Allà va conéixer uns veïns de Saragossa que la van ensenyar a parlar el castellà.

Amb tres anys, Bibiana Rossa es trasllada amb la seva família a Andorra ja que el pare va aconseguir una plaça de policia a Encamp. "Aleshores eren agents de proximitat, no tenien despatx propi, atenien la gent a casa" recorda, i explica com anècdota el primer cop que va veure la neu: "tornant a Andorra, cap a la primavera, coincidint amb el temps que el meu pare passava els examens, vam parar al cap del port per veure la neu i jo en vaig agafar; me la vaig posar als peus del cotxe i recordo els meus plors perquè es fonia i no la podia guardar. Jo m'havia criat a França i mai havia vist nevar".

La infantesa de la Bibiana va ser "despreocupada", en un ambient "rural", "jugant a casa d'uns i altres, amb les portes obertes". De petita volia ser periodista, advocada o hostessa de vol, va prometre que mai no es casaria i que tindria un jeep i un cavall. "He complert bona part dels meus somnis i els què no he realitzat no els trobo a faltar tot i que no desisteixo de tenir un cavall" diu somrient.

Estrena el 1974 el Lycee Comtes de Foix després de passar per l'escola francesa d'Encamp i pel CEG del carrer Ciutat de Valls d'Andorra la Vella. Però tot i així no s'estalvia de marxar fora a acabar els estudis secundaris i en concret a Prades on finalitza seconde. Amb 16 anys, però, decideix aparcar els estudis i posar-se a treballar a la batllia francesa malgrat les insistents recomanacions de professors com monsieur París qui aconsellava als adolescents que no es deixessin encantar per un accés fàcil al mercat laboral en anys de plena ocupació i que continuessin formant-se. "Jo quan surto d'Andorra estic molt bé i molt a gust 8 o 10 dies. Després trobo molt a faltar les meves muntanyes. A Prades m'enyorava moltíssim, moltíssim. I ho vaig dir als meus pares. Eren persones molt rectes però també em vam permetre sempre de parlar les coses i reflexionar-les. De fet, el meu pare em va dir 'crec que t'equivoques'. L'acord va ser que jo aparcava els estudis per quedar-me a Andorra a canvi de no deixar-los del tot. I així vaig entrar a treballar a la batllia que aleshores va passar de dos a quatre batlles".

Dos anys més tard, accedeix al càrrec de Secretària Judicial i el dret ja seria per sempre la seva principal activitat.

Però el 1989 decideix abandonar la feina per dedicar-se a la família. Tenia dos fills petits (quatre i un any) i creu que és moment també d'acabar la carrera de dret. No obstant no compleix amb el seu propòsit perquè a principis del 1992 decideix implicar-se en política i és escollida amb Rosa Maria Mandicó primera dona consellera general de Canillo.

És el moment del procés constituent amb el què se sent plenament identificada. Però al poc de ser escollida, Òscar Ribas la crida per fer-se càrrec d'una cartera que ningú no volia: la de salut. Es converteix així en la segona dona ministra al país (abans ho havia estat Mercè Sansa), i entre moltes altres iniciatives, impulsa la celebració del 8 de març, la Consulta Jove i el dia contra la Sida. "Ens deien el telèfon rosa i ens dèiem el telèfon rosa" explica. "Vaig parlar amb el bisbat i els vaig explicar que repartiríem preservatius; em van respondre: 'vigila amb les formes' i jo m'hi vaig comprometre. L'important era ser-hi i vam ser-hi. Són iniciatives que políticament potser no s'han valorat prou però que socialment van tenir i tenen molta importància" manifesta.

Sobre la qüestió de l'avortament creu que actualment hi ha un debat interessat que instrumentalitza la dona per aconseguir altres objectius. La Bibiana Rossa nega rotundament que a Andorra s'hagin practicat mai avortaments clandestins i continua pensant que en aquesta com en d'altres qüestions les formes són molt importants. Defensa el model de coprincipat i fa seva la vella dita castellana de "más vale maña que fuerza".

Després de l'etapa de ministra, és escollida primera dona cònsol major del país, al costat de Lydia Magallón amb qui assegura "vam mantenir molt bona sintonia personal i política; amb la Lydia vam impulsar un altre fet important com la recollida selectiva" explica.

El primer mandat no el finalitza perquè se sotmet a una moció de censura que perd. "No he estat mai dona d'escalfar cadires; jo vaig a la política a fer feina; i si no la puc fer, me'n vaig cap a casa" indica. No obstant, es presenta al següent mandat i guanya per àmplia majoria en un comú també cabdal per al futur d'Ensisa i de l'estació de Soldeu. Tampoc no el finalitza perquè no aconsegueix el suport suficient per acabar els projectes endegats. "Si no tinc els recursos, de nou i per coherència, no puc continuar".

Durant un llarg període, Bibiana Rossa desapareix de l'àmbit públic i es dedica a finalitzar la carrera de dret (que acaba amb 39 anys) i a engengar el seu despatx professional.

Torna de la mà del PS el 2009 per contribuir, segons ella, "a construir una socialdemocràcia a l'andorrana; el què vulgarment es coneix com la gauche caviar" però tampoc no acaba per la situació de bloqueig que pateix el govern de Jaume  Bartumeu durant dos anys.

La seva participació en política li ha passat factura, en el camp personal i professional. Com a anècdota explica que un cop va aconseguir posar en marxa el seu hotel, després de molts entrebancs polítics, al cap de pocs dies es va trobar el rètol trencat a cops de roc. "Encara guardo els bocins" diu.

Reconeix que la política és ingrata però es pregunta "hi anem per obtenir gratitud?". Segons l'exconsellera general i excònsol major "jo personalment no hi vaig ni per gratitud ni per beneficis personals".

Per ara no pensa tornar-hi. Tot i que insisteix que "la meva manera de fer política ha estat i sempre serà" la de participar activament en la societat.

Bibiana Rossa ha protagonitzat el sisè capítol de la segona temporada d'Amb veu de dona, la sèrie d'entrevistes íntimes i personals a dones destacades del país amb el patrocini de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del Govern d'Andorra.