Es disparen les autolesions a les presons catalanes
En els últims dos anys, s'han duplicat els incidents en què els reclusos que es fan mal a si mateixos. Només el 2019 van ser prop de 700
Interior d'una presó(Getty Images)
Barcelona
Els casos d'autolesions s'han disparat a les presons catalanes. En el últims dos anys, s'ha doblat el nombre d’incidents en què els presos es fan mal a si mateixos i, de fet, aquest tipus d'incident és el que més ha crescut, per sobre de les agressions a funcionaris o de les baralles entre reclusos. Les entitats socials adverteixen que la salut mental dels interns està empitjorant i alerten que el clima social a les presons és cada vegada més tens.
Des del 2012, a Catalunya, cada any es produïen uns 300 episodis de presos que es provocaven danys físics a ells mateixos però, el 2018, la xifra es va disparar, de cop, més d'un 70%. Segons dades del Departament de Justícia, aquell any es van registrar fins a 582 casos i l'any passat encara van créixer un 15% més, fins arribar a les 686 autolesions. La majoria són de caràcter lleu i solen ser contusions o bé ferides en diferents parts del cos com, per exemple, als braços, fetes amb materials que tallen.
Segons l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, que fa seguiment de la situació dels interns, no hi ha una causa directa que expliqui aquest increment, però ho atribueixen al fet que cada cop tenen més trastorns psicològics. Iñaki Rivera és el seu director: "Trobem, cada vegada, amb biografies personals molt deteriorades perquè venen del passat consum de molta medicació i pastilles a l'interior de la presó, i això és una constant que els darrers anys trobem una situació de greu deteriorament psíquic, anímic, afectiu".
A banda d'aquestes autolesions, l'any passat també es van registrar més de 1.300 agressions de reclusos cap a altres interns i més de 200 contra funcionaris.
Els sindicats també comparteixen aquest diagnòstic i denuncien que els falta més personal i més recursos per tractar amb els interns que tenen un perfil psiquiàtric més complicat.
Asseguren que als funcionaris els falta preparació, que el reglament penitenciari s'aplica d'una manera massa laxa quan hi ha incidents, cosa que deixa els funcionaris sense marge de maniobra, i que, a més, les instal·lacions no estan prou preparades, per exemple pel que fa a l'aïllament. Xavier Martínez és responsable de presons de la UGT, el sindicat majoritari en aquest sector: "El col·lectiu penitenciari, els funcionaris penitenciaris, no tots estan formats ni preparats per tractar amb aquests perfils d'interns i no a tots els centres penitenciaris hi han dependències exclusives per ubicar aquests interns i, en un percentatge molt alt, estan pràcticament el 100% de la seva pena en contacte amb interns sense aquestes patologies".
Com us vam explicar fa uns mesos a SER Catalunya, en els últims 10 anys la població reclusa a les presons catalanes s'ha reduït més d'un 20% però, segons els sindicats, això ha fet que es quedin als centres els interns més conflictius i que, per tant, es multipliquin les situacions de risc.
Aquesta mateixa setmana, el departament de Justícia ha anunciat la instal·lació de càmeres de vigilància a les zones més conflictives de les presons, com cel·les d'aïllament, per evitar agressions de funcionaris o falses denúncies per part dels presos.
