Jubilats sense el pis pagat, la pobresa que vindrà
Entitats com la PAH o l'Observatori Metropolità de l'Habitatge adverteixen que cada cop hi ha més gent gran compartint habitatge per necessitat
Hi ha un gruix important de persones que hauran de pagar grans hipoteques o lloguers alts sent pensionistes
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/KABS2SY6QFOODB77ZLAFQA2C4I.jpg)
Moltes persones grans hauran de pagar hipoteques altes sent pensionistesCADENA SER
Barcelona
“Les persones en edat de jubilació, i que viuran molts anys amb una pensió petita, poden patir un pes molt gran per pagar l’habitatge, i això pot portar a una situació de pobresa a molta gent gran”. Carme Trilla és la directora de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i adverteix d’aquest problema creixent. Hi ha tota una generació de persones jubilades, fins i tot les que van patir més dificultats perquè venien del món rural als anys 60, que ja tenien el pis pagat quan van deixar de treballar.
En els propers anys, tota una generació que es va endeutar durant els princips dels 2000 i va signar hipoteques a 20, 30, o 40 anys es jubilarà sense tenir l’habitatge pagat. Aquesta situació està portant a algunes persones a compartir pis un cop jubilades, o a les portes de la jubilació, ja que sent pensionistes tindran moltes dificultats per abonar les mensualitats. L’any on més hipoteques es van signar a Catalunya va ser el 2006, on se’n van signar més de 240.000. I això vol dir que moltes persones es jubilaran encara endeutades.
Compartir pis ja no és de gent jove
Ho explica Lucía Delgado, portaveu de la PAH: “als 70 o 80 anys el que vols és estar tranquil, potser hi ha gent que gaudeix de l’experiència de compartir i aprofita per aprendre coses noves, però que aquesta decisió s’hagi de fer a la força demostra que som una societat malalta pel que fa a l’habitatge”. Associem compartir pis amb adolescents, estudiants o joves, però és una tendència que està canviant.
La Maruja i la Cristina comparteixen pis avui dia al barri de les Corts de Barcelona. Una té 48 anys, l’altra 84. La Maruja va quedar-se vídua de manera inesperada i va haver de recórrer al lloguer d’habitacions del seu propi pis per poder arribar a final de mes. La Cristina, per la seva banda, vivia amb la seva mare a Gràcia. Quan va morir, el contracte de renda antiga va acabar-se i li van triplicar el lloguer. Amb el preu de renda a Barcelona li era impossible pagar ella sola les mensualitats, així que va acabar llogant una habitació a la Maruja.
