"L'esport ha de ser una eina i mètode de tractament pels interns"

Sant Joan de Vilatorrada

P: Conseller Romeva, bona tarda

R: Bona tarda, i gràcies per la vostra visita i interès

P: Es que no ho sabíem que estiguéssiu fent una tesi doctoral sobre esport i presó?

R: Sí, en breu tinc previst de presentar el projecte de tesi al tribunal de la universitat, de la Blanquerna! És que, ben feta, l'educació esportiva és filosofia de vida. I l'esport et donarà recursos que et poden servir per la vida.

P: Què ens en podeu dir de la tesi?

R: Vull proposar un mètode de com l'esport i l'activitat física són una eina de tractament. L'esport és entreteniment però pot transformar actituds i ajuda a formar ciutadans virtuosos.

P: Quin és el punt de partida de la recerca?

R: L'esport no és només una activitat de lleure que, a més, allibera tensions. En volem una visió útil.

P: La proposta de la tesi és la intervenció de l'esport a la presó?

R: Sí, i una proposta concreta per desplegar a les presons. Dotar-nos d'una caixa d´eines: proporcionar l'eina a partir de les tipologies, del que es coneix com a PIT, el programa integral de tractament. Es l´esport com a política pública (econòmica, sanitària, educativa…) i no un mer entreteniment. Esport entès com a molt més del que surt a les pàgines d'esports.

P: Hi ha una gran diversitat de casos i situacions a la presó?

R: Fins i tot de què significa ser home o dona, com el cas de Caster Semenya. Parlem de persones normals amb circumstàncies concretes, i al final per exemple la Federació Internacional de Ciclisme diu que les dones transsexuals poden competir.

Tenim una noia transsexual, i a l'hora de fer piscina, etcètera, s'ha de gestionar. Està tota sola, i l'hem d´ajudar. A Soto del Real n'hi havia un grup més nombrós de noies transsexuals i, agrupades, s'ajudaven.

P: Per això insistiu en la individualització?

R: Perquè cada cas és un món i a la nostra caixa d´eines ens convé que hi hagi broques del 3, del 4…O és que Guardiola va jugar igual en el Barça, en el Bayern o en el City?

Cal atendre la diversitat que pot ser la d'un noi de 24 anys amb síndrome de Down pugui arbitrar un partit, o que les dones arbitrin partits d´homes. Hem de revisar determinades masculinitats.

P: L'objectiu de la presó és que els interns puguin reincorporar-se a la societat?

R: Sí, se'n diu reinserció i l'esport hi pot jugar un paper clau. Nosaltres estem comparant sistemes penitenciaris. I sobretot a Europa hi ha models dels quals cal aprendre molt pel que fa a esport i rehabilitació.

P: Aprendre què?

R: Aprendre a superar que la presó ha de ser només un centre només punitiu. I que des d´una perspectiva republicana diem, en canvi, que la presó ha de ser espai de construcció, de ciutadania, com defensen autors com Braithwaite, Pettit o Duff.

No ens podem quedar només en el càstig, en que només són aquí perquè s´ho mereixen.

P: Què hem de buscar aleshores?

R: Una justícia penal amb conseqüències positives per a la societat, es a dir que hi hagi menys reincidència. Els Estats Units tenen el sistema més punitiu i és on hi ha més reincidència.

P: Quin és el model aleshores?

R: El del nord d´Europa amb sistemes oberts, o semi-oberts i menys privació de llibertat. I aquí és on entra l'esport com a eina de tractament, per al benestar personal i per la construcció de ciutadania. El Consell d´Europa propugna que el 50% dels interns en segon grau hauria d'estar en altres règims.

P: L'esport com a instrument de tractament?

R: Sí, posar-lo en valor, més enllà de la competició. I veure com en l'esport, les òsties que et pots fotre en l´esport, les “entomes” de manera diferent.

P: I com el feu el treball de camp de la tesi?

R: Es un treball molt etnogràfic, amb la mateixa població d'interns. Vull dir que no tinc prou recursos per fer un estudi quantitatiu, estadístic. Però sí amb casos qualitatius. I de moment queda demostrat que les activitats funcionen molt millor quan tenim monitors qualificats. Aquesta és la clau: les activitats que estan ben supervisades són les que millors resultats tenen.

P: I ho comproveu, per tant, que l'esport afavoreix la reinserció?

R: L'esport pot afavorir la rehabilitació i per tant la reinserció. Sempre i quan tinguem recursos i objectius. Perquè es tracta de potenciar els valors positius i desincentivar els negatius. L'esport la té aquesta dualitat. Per això és tan important que es fomenti la relació entre població interna i comunitat.

Hi ha experiències com les jornades socioesportives de la Universitat de Barcelona, que les lidera la Merche Ríos, que són un exemple engrescador, amb grups d´estudiants que barregen amb interns

P: La coneixeu la Fundació Espartans Catalunya que promou la pràctica del rugbi a la presó? Diuen que els interns no se sentien reclusos mentre feien esport….

R: I tant! I remarco que a Europa ho fan i que l´intercanvi amb esportistes professionals o de nivell és una experiència doblement profitosa. Ajuda els interns a sentir-se lliures, i alimenta la motivació per recuperar la llibertat, i al mateix temps permet als no interns de conèixer la realitat penitenciària, i eliminar prejudicis i estigmes.

P: Hi vindran a Lledoners a jugar a rugbi?

R: Ells han començat amb la presó de joves de fins a 25 anys però a Lledoners no hi vindran perquè no tenim pista de sorra o gespa. Per això cal pensar en la gestió dels equipaments.

P. Perquè els és tant positiu el contacte amb esportistes?

R: Per poder combatre l'estigma.

P: I ens dèieu que redueix la reincidència?

R: Els que han seguit programes de rehabilitació tenen un grau de reincidència molt menor. I introduir l'esport i l'activitat física en la rehabilitació és un factor motivador especialment important.

P: Perquè?

R: Perquè amb l'esport treballem la cura d'un mateix, i augmentem l'autoestima, i el respecte a un mateix i a l'altre.

I descobrim la importància de l'esforç per assolir objectius, la capacitat per ajustar expectatives a la realitat, la vulnerabilitat, i per tant per gestionar la frustració, la importància de saber competir, aprendre a guanyar i a perdre, acceptar que hi ha normes, i una realitat comunitària a la que l'individu s´incorpora.

P: Millora el seu benestar?

R: Sí perquè amb l'esport, com et deia, es desincentiven males conductes com el consum de determinades substàncies. Posem en valor l'esport com a pilar de l´estat de benestar.

I la bona condició física els fa augmentar l'autoestima. I aquest nous hàbits les seves famílies els valoren molt bé!

P: Què voleu dir?

R: Que hi ha un company que va perdre fins a 40 quilos! I es troben millor d´estètica i de salut. Això farà que en llibertat vulgui continuar amb els hàbits saludables.

P: Com s'ho va fer per aprimar-se tant?

R: Tenia sobrepès. Va començar a fer Crossfit. Va aconseguir abaixar el pes i va deixar de “consumir.” La seva dona que l'havia advertit que si no canviava…La seva dona està ara encantada. En cuidar-se ha recuperat la seva esposa.

P: Els va bé l'hàbit, la disciplina que comporta fer esport?

R: Sí, per això ens cal una gestió tan professionalitzada com sigui possible.

L'esport, com us deia, vist no només com a entreteniment sinó també per treballar actituds, aptituds, valors, capacitats, en l'àmbit laboral i en l'àmbit personal i de lleure. Ara hem de posar ciència a allò que intuïtivament veiem.

P: I l'objectiu de la tesi quin seria?

R: Que a partir de la recerca es vegi la necessitat de convenis de col·laboració amb entitats i organitzacions esportives perquè vegin els beneficis de col·laborar amb les presons. La part més delicada és que la feina feta es pugui mantenir quan accedeixen a la semillibertat o quan s'acabi la condemna.

El marc teòric ens valdrà per a la vida en societat.

P: Hi deu haver molts interns que no fan esport…

R: Cert. I per què no en fan? Potser per problemes de salut mental, o problemes severs de motricitat…I sovint eviten el poliesportiu perquè se'n riuen. O no hi van per una dolència física que es podria tractar. A vegades no tenen roba esportiva, que es demana per higiene. I això cal detectar-ho.

P: També pot ser que no els interessi o no vulguin?

R: Si no els interessa, els hem de fer veure que els convé.

P: Per què?

R: Perquè el seu gran enemic a la presó és caure en l'alienament, l'apatia, l'abaixar els braços, fumar…i aquí és on entra el programa dinàmic per motivar, per evitar anul·lar-te com a persona.

L'esport també els garantirà uns mínims hàbits de salut física, i d´higiene perquè després es dutxen.

P: La presó és una realitat que preferim amagar?

R: No en volem saber res, menys quan “es lia parda”. I en canvi a la presó li exigim que retorni a la societat gent que no reincideixi. Em preocupa com millorar i repensar el sistema penal, per bé que Espanya i Catalunya estan a anys llum.

P: I l'administració hi està compromesa en la millora

R: Sí, hi és aquesta conscienciació de voluntat d´experimentar. I haurem de veure la valentia per tirar-ho endavant. Calen projectes pilots

P: I els clubs?

R: Teníem un marroquí que guanyava curses, i tornava a la presó. Ara que ja ha sortit la idea seria que es pogués apuntar en un club i generar una xarxa social, i integrar-se. Hem d'afavorir aquesta responsabilitat de buscar xarxa.

Quan aquest intern guanyi curses es treu, com dèiem, l´estigma: serà quelcom més que un pres. De la presó n´haurà sortit una persona, un ciutadà, i no un antic reclús.

Haurà pagat el seu deute i haurà trobat en la presó espais per tornar a ser un ciutadà.

P: Per tant hi col·laboren?

R: Sí, les federacions de bàsquet, de futbol i les fundacions del Barça, i de l'Espanyol…

P: I esportistes d’elit n´han vingut?

R: Sí, va venir el Baxi Manresa! I es van barrejar amb els que fan bàsquet, que per cert n'hi ha dos o tres que ho fan prou bé. Són dominicans.

Potser a Manresa hi ha altres equips, o la pròpia vessant social del club o altres clubs on hi podrien aterrar si s´acompanya i tindrem a l'hora més coneixement de l'àmbit penitenciari.

P: Clubs entesos com a espai de socialització…

R: I en els gimnasos, i acompanyar-ho contra l´estigma. Es rehabilitació versus reinserció social, i societats republicanes inclusives.

P: Feu de dinamitzador d'activitats esportives a la presó?

R: Sí, sobretot de natació i waterpolo a l'estiu ! I miro d'ajudar els monitors esportius, també en l'spinning, el TRX, i també a l'hora de fer Ioga.

P: Què n'heu guanyat personalment d'aquest temps de convivència amb els reclusos a través de l'esport?

R: Ja que hi som a la presó, com a mínim fer alguna cosa per influir i transformar positivament l'entorn i la vida de la gent. Com a republicà convençut em sento útil.

I a l'hora és un exercici d´humilitat perquè et fa adonar de coses que potser no n'era prou conscient.

P: Què us ha emocionat?

R: Per exemple ensenyar a nedar algú que en volia aprendre per poder dur a la seva filla a la piscina i en efecte en un permís va poder dur la seva filla a la piscina.

P: L´esport els obre finestres…

R: També en un perfil força habitual que són els interns amb algun grau de malaltia mental. Escoltar com t'expliquen que han descobert que gràcies al ioga o a la natació que són capaços de fer coses que no s´imaginaven.

P: Dieu que n'hi ha molts amb malalties mentals?

R: Més d'un 50% dels interns a Lledoners té diagnosticat algun tipus de malaltia mental.

P: Reben a la presó el seu primer diagnòstic?

R: En molts casos sí: paranoies, esquizofrènies, bipolaritat…I l'esport és útil per tractar la malaltia, sobretot si el monitor és professional i pot ajudar a triar l´esport més adient. No convé, diguem-ne, l'auto-gestió.

P: En falten de monitors?

R: Tenim una ratio monitors-interns molt dolent. Format i motivat, el monitor esportiu fa una feina molt útil! L´esport és una de les eines, i és especialment important i útil perquè permet arribar a perfils que, si no, no hi arribaríem.

Ens cal però individualització i acompanyament amb capacitació. Només així podrem determinar quines activitats els convenen segons les tipologies , i fer-los una pauta, i donar-los un menú d´opcions.

P: La musculació és l´opció preferida pels interns?

R: De llarg. Però li convé a tothom? També cal treballar determinades opcions de masculinitat quan veus aquesta obsessió per la musculatura, i a més aquesta musculació pot estar relacionada amb substàncies com ara anabolitzants. Pot ser un problema en algun cas i per això està el monitor, per alertar, per indicar.

Potser al darrera hi ha una situació de poca autoestima, i potser l'autoestima depèn d´altres coses.

P: I insistiu molt en l'autoestima?

R: A vegades aquesta poca autoestima és perquè han estat víctimes d´abusadors.

P: I insistiu també molt en la figura del monitor?

R: Fins i tot si fa d´àrbitre de bàsquet s'haurà d´equivocar expressament perquè vegin que en tot cas ell és l'autoritat!

P: Dèieu que a través de l´esport acaben fent coses inimaginables?

R: N'hi ha que mai s´havien imaginat que podien fer 30 segons seguits de bicicleta estàtica i ara en fan una hora i quart.

P: Ha de ser agraït de veure-ho…

R: Sí, perquè fa pocs dies em va impactar veure un intern deixar-se caure al terra plorant després de guanyar una cursa i de rebre els aplaudiments de tots els companys. Mai no havia guanyat res a la vida!

P: Va guanyar una cursa dieu?

R: Aquell dia fèiem activitats per recollir diners per a Open Arms.

Una de les activitats era fer unes curses, i els interns pagaven per la inscripció.

En la cursa curta un xaval va fer les dues voltes al circuït, va guanyar, i va caure de genolls i va començar a plorar. Es un noi amb problemes d´autoestima i guanyar la cursa era per a ell una fita i els aplaudiments dels companys…es va emocionar. Després va tocar gestionar-ho.

Formo part de l´ecosistema. No en soc aliè i a través de les propostes i de la recerca hem de transformar-lo

P: Escoltes molt la ràdio?

R: Soc addicte a la informació en general i també a l'esportiva.

Sobretot la natació, el waterpolo, o l'atletisme i per cert que aprofito per reclamar que en parleu més als programes esportius! Hi ha vida més enllà del futbol.

Le gent en els esportistes hi veu referents.

A més enriquiran les vostres tertúlies, i us serà útil com ho veuen aquestes veus això del futbol, home.

P: No cal dir que seguireu fent esport quan pugueu sortir no?

R: Enyoro molt les piscines i el mar on m´agrada nedar i enyoro poder acompanyar la meva filla a les pistes d'atletisme o el meu fill als partits de waterpolo.

L'esport és clau per a la salut, la societat, la cooperació, per la diplomàcia internacional…per a l'empresa, la recerca, la igualtat, l'ecologia, l'assoliment de l´Agenda 2030…i res del que és humà m´és aliè, i l'esport forma part de la meva identitat: individual i col·lectiva.

P: Quants esports hi heu practicat a la presó?

R: Una quinzena llarga: ioga, futbol, tennis, bàdminton, TRX, natació…

P: Qui és el teu referent?

R: Jo tenia disset anys, i el referent era Sergi López.

I recentment el cas de Jessica Vall, per la seva actitud davant la vida. O el de Catalina Corró, també de superació d´adversitat pels tumors.

I Núria Picas, i López Pinedo, amb 39 anys i encara guanyen medalles. O el cas de Chuso García Bragado, o el de Laia Palau, a Girona, on tot segueix passant per les seves mans! I en atletisme, Jaël Bestué.

P: Quin partit us agradaria guanyar?

R: El dels drets i les llibertats en general.

P: A qui us agradaria fer-li un gol?

R: Al feixisme, en qualsevol de les seves formes.

P: Quina és l'entrada més bruta que us han fet?

R: La que ens ha conduït a ser on som ara mateix. Però no ens han fet caure, com haurien volgut, i per descomptat que continuarem endavant, lluitant per acabar guanyant el partit.

P: A qui trobeu que estigui en fora de joc?

R: Al règim del 78, i als seus braços articulats: ja siguin judicials, monàrquics, polítics, econòmics, o mediàtics.

P. L'esport és política?

R: Sí. I si no expliqueu-me perquè es fa un drama si els crits són de nazi, a Vallecas, i en canvi no passa res si s'insulta amb racisme i xenofòbia a Iñaki Williams.

P: Vindreu a la ràdio quan sortiu a explicar-nos com va la tesi?

R: Serà un plaer.

P: Bon dia, conseller Romeva.

R: Bon dia i gràcies de nou pel vostre interès.