Laia Palau : "Al gener semblava que estàvem a l'infern i ara tenim un horitzó de colors"

Girona

 Diu Laia Palau que "mai havia estat en un equip que, tenint plantilla per guanyar, hagués perdut tant" com ho va fer l'Uni Girona el mes de gener i reconeix que va pensar que perdrien "el tren d'Europa". Però no va passar i això, argumenta, els va servir per entendre que de tot se surt. Després d'un rush impressionant de 6 victòries consecutives entre Lliga i Eurolliga -algunes de molt de calibre- i "amb la confiança en el joc" restablerta, allò que "semblava l'infern" s'ha acabat convertint en un "hortizó de colors".

Això vol dir poder seguir jugant a l’Eurocup evitant “les franceses, Kursk i Perfumerías”, arribar a la Copa “amb l’equip greixat” després d'un redisseny de plantilla amb la competició en marxa i amb una situació a la lliga normalitzada, havent minimitzat les ensopegades que els van fer baixar fins a la tercera posició.

Ha estat un procés dur per aquesta base que ja supera els 40 perquè ha hagut de "tornar a dibuixar" els patrons de joc sobre la marxa, disputant un partit cada tres dies, encadenant viatges llargs i en un context de competició on cada ensopegada afegia més pressió al següent pas. I "sense anar sobrada d'energia" perquè la lesió de Núria Martínez l'ha fet estar més minuts en pista del que hagués estat òptim. "Teníem relleus però no eren la Núria" i això obligava a jugar amb el desgast afegit de fer-ho "quan saps que no estàs bé".

Ara està "més tranquila, amb la Núria" i reconeix que encara que la majoria d'integrants de la plantilla va seguir jugant amb les seves seleccions, l'aturada FIBA els va anar bé "per fer un canvi mental" i també va ser decisiu poder "tenir una setmana sencera per preparar el partit contra Perfumerías".

Va ser la peça que faltava per acabar la transformació d'un equip que a principi de temporada tenia molta energia exterior amb Sykes i Buch però al que li faltaven "quilos". Ara els tenen amb Bishop, "una jugadora top que, com a bona australiana, fot molta llenya" i complementa a Coulibaly a la zona però que, al mateix temps, "és una gran tiradora". També aprofiten millor la versatilitat que donen les Vasic, Mendy, Xargay o Elonu, que "fan de tot i bé" i l'energia d'Araújo, "que està fent una temporada meravellosa". "Qualsevol que ens hagués vist abans de Nadal i ho torni a fer ara pensarà que som unes altres", raona i puntualitza que, tot i que abans també van fer molt bons partits, ara són "més dominadores".

Si haguessin tingut aquest equip a principi de temporada potser l'aventura europea hagués estat menys tortuosa, es pregunta. Creu que han fet "coses èpiques contra equipassos com Montpeller" i que "excepte a Lió, Sopron i potser a Kursk" han estat competitives sempre però també admet que amb el grup tan fort d'Eurolliga que els va tocar, "passar a quarts era molt difícil". Per això, tot i afirmar que per al Sopron, quedar-se fora de la competició per una sanció és "una putada", veu la classificació per a l'Eurocup "com un premi" per a un equip que "encara té molta tirada" i del que la gent vol seguir gaudint.

Un altre factor de desgast va ser la inundació de Fontjau, un moment sense precedents en la dilatada carrera de la base de l'Uni Girona i "molt dur". "Perdíem casa nostra i, sobretot, pensàvem que es podia trencar aquesta màgia que tenim amb la nostra gent just quan estem construint una cosa molt maca", explica i, encara que "al pavelló de Palau també sentíem la gent molt a prop", "és important tornar a casa".

Divendres l'equip debuta a la Copa contra Cadí la Seu i només es trobaria Perfumerías Avenida de Salamanca en una hipotètica final, igual que a l'Eurocup. Les tornes han canviat i l'Spar Citylift ha vençut les últimes 5 vegades que s'ha enfrontat a les salmantines. "Tot pot canviar perquè tenen un arsenal però és important que ens tinguin respecte i que sentin a Fontajau que ho passaran malament com nosaltres ho sentim a Wurzburg".