Objectiu; erradicar la pobresa a Menorca

Mahón

L’exclussió social es real i amb el pas dels anys no aconseguim reduïr la seva incidència a la societat illenca tot i que existeix una xarxa de estaments i professionals que treballen per atendre als necessitats.

L’any 2015 Nacions Unides va establir un marc de feina que ajudés al món a afrontar els reptes de la globalització. Així va establir els criteris de l’Agenda 2030 i, dins ella, els denominats Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Al Hoy por hoy Menorca fem un recull de com afronta Menorca cada un d’aquests objectius a través de dades, entrevistes i testimonis.

Al llarg d’aquest hivern 2019 - 2020 hem entrevistat a Mar Pons, treballadora de Caritas Menorca, a la consellera de Benestar Social Bárbara Torrent, al president de l’Assamblea local de Creu Roja a Maó i Es Castell Arturo Bagur, a la directora de Projecte Home a Menorca Vanessa Gomila, al missioner Manolo Bonet.

Amb els seus testimonis exposem les conclussions de com es la fotografía de la pobresa a Menorca així com la manera en la que s’actúa i el que encara es podria fer millor per evitar la pobresa.

La definició de pobresa ens diu que és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials suficients per portar una vida digna. Es necessari afegir una definició que explica el canvi de la situación d’una persona segons la seva condició. Es el que denominem exclusió social: és un procés dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmica, jurídica, cultural, professional, política o d’estatus social en un ciutadà o segment de la ciutadania.

La pobresa es selectiva; afecta més a dones, a menors d’edat o a persones que acumulen més d’un símptoma d’exclusió social. Es pot sortir de la pobresa a Menorca, però no es fàcil.

La xarxa social pot acollir a qui cau en l’exclussió, però aquesta es una societat cada vegada més individualista. Molts casos son “invisibles”, però existeixen.

Hi ha elements recorrents en les causes que provoquen l’exclussió social (precarietat laboral, addiccions) i aquí es on Menorca ha d’actuar, en més recursos en prevenció.

A Menorca hi ha una pobresa estable, es a dir, així com hi ha gent que aconsegueix sortir de l’exclussió social, n’hi ha qui entren i la xifra es manté relativament estable en els darrers anys.

Existeixen xarxes de persones que estalonen o ajuden, també diverses entitats publiques i privades, associacions civils o ONG’s que aporten ajuda. No obstant no es prou. A Menorca no hi ha una gran quantitat de pobresa i, a més, el percentatge de pobresa extrema es estadísticament baix. Però hi ha molta exclussió social i casos no visibles. Fan falta més mans, més voluntaris. La millor porta de sortida de la pobresa es feina estable.