Quedar-se a casa salva vides

Alcoi

Estic farta, farta de negativitat i queixa. Les autoritats sanitàries demanen que ens quedem a casa. Afortunats tots aquells que ho podem fer, hi ha qui ha d’estar en primera línia de foc, el meu aplaudiment de les 20 hores va per tots ells.

Quedem-nos a casa pels nostres majors, els que ens han cuidat, mimat i criat. Per les persones amb sistemes immunodeprimits que veuen perillar la seua vida per aquest virus. Però també perquè hi ha altres malalties que continuen matant, cal no saturar els hospitals ni les urgències perquè el seu funcionament tinga un resultat òptim, per nosaltres, pel nostre voltant i per les persones que estimem.

Cada vegada que un ix al carrer quan no pot més, està cansat de veure les mateixes parets, hi ha malalts als llits dels hospitals vivint la seua tragèdia soles perquè no tenen permeses les visites.

I quan ens entra l’angoixa d’anar amunt i avall pel corredor de casa, discutir amb la família perquè són massa hores junts, hi ha persones recloses sense poder acomiadar-se d’una persona estimada que diu adéu.

I cada vegada que algú es salta les restriccions, hi ha persones amb les persianes dels seus negocis baixades, amb la incertesa si la podran tornar a alçar. En aquest punt, m’agradaria fer un reclam per recolzar el xicotet negoci alçat amb il·lusió fent gestions als seus establiments i les compres al comerç local que dóna vida a la nostra ciutat.

Quedem-nos a casa perquè si tots contribuïm aquesta situació anirà desapareixent gradualment, lluitant com a societat i no como a individus solitaris. No és època d’egoisme, culpes o discursos melodramàtics. És hora d’alçar el cap, de ser solidari, de pensar en el bé comú i d’enfrontar un punt d’inflexió que, segurament, canviarà la nostra forma de viure.